Els tentacles del 3% a Girona Quatre dels set casos que identifica el sumari del cas del 3%, vinculats a Girona

Pep Taberner | Girona

El sumari que instrueix un jutjat del Vendrell detalla set casos que provarien les argúcies del tresorer de CDC per obtenir finançament via comissions il·lícites. D'aquests «supòsits», quatre tenen vinculació amb la província.

El servei d'escombraries d'Olot, sota sospita

Poc abans de les eleccions municipals del maig de 2011 l´Ajuntament d´Olot, presidit encara pel socialista Lluís Sacrest, va aprovar al ple de l'expedient de contractació dels serveis de neteja viària i de recollida d´escombraries. Els comicis van donar la victòria al convergent Josep Maria Corominas, i en el primer ple del nou mandat, celebrat a l´agost, el consistori va atorgar la concessió a la Unió Temporal d´Empreses (UTE) Igfa-Urbaser (Urbaser és una empresa de serveis que havia estat filial d´ACS, la comanyia de Florentino Pérez, i que ara pertany a Firion Investments, de capital majoritari xinès). Fins aquí tot normal, si no fos perquè la Guàrdia Civil hi veu la mà llarga d'Andreu Viloca; és a dir: vincles amb el «cas de 3%».

Els investigadors han descobert que des de gener del 2011 el tresorer de CDC s´havia començat a reunir, al seu despatx, amb Jordi Durán, directiu d´Urbaser. Es van trobar fins en sis ocasions, una de les quals al juliol, un mes abans del ple en què s´aprovaria l´adjudicació. I dues al setembre: el dia 9 d´aquell mes Durán estén un xec per valor de 60.000 € a nom de la Fundació ACS per a la Fundació Fòrum Barcelona, vinculada a CDC.

Trenta dies i escaig més tard, el 20 d´octubre de 2011, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica l´edicte que confirma que la UTE Igfa-Urbaser gestionarà el servei durant vuit anys més dos de pròrroga, a un preu de 25,5 milions (més 2 milions d´IVA). En l'escorcoll de la seu de Convergència, la Unitat Operativa de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil va localitzar un edicte de l´Ajuntament d'Olot amb data 17/10/2011. Feia referència, precisament, a l'adjudicació del servei de neteja i de recollida d´escombraries de la ciutat.

«Resulta d´interès –s´apunta en el sumari– asse­nyalar que, revisada l´acta del ple del 29 d´agost de 2011 (...), s´ha detectat que l´alcalde era Josep Maria Corominas Barnadas, vinculat al partit Convergència i Unió».

Entre la documentació intervinguda al tresorer convergent els agents hi van localitzar «un recurs de FCC –Fomento de Construcciones y Contratas, l´anterior operadora del servei– davant la presumpta irregularitat en l´adjudicació del concurs de neteja viària» de la capital de la Garrotxa.

L'obra de l'estació de l'AVE a l'aeroport que fa pública una «exmilitant»

Les obres de l'AVE a Mas Xirgu. Marc Martí.

La investigació sosté que una de les empreses que van guanyar el concurs va pagar 50.000 € a CatDem

Més documentació confiscada al despatx d´Andreu Viloca, a la tercera planta de l´edifici ubicat al número 333 del carrer Còrsega: dos fulls DIN A-4 que recullen un anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalu­nya d´octubre de 2011, pel qual es fa pública la licitació del contracte de serveis «per a l´assistència tècnica per a la redacció de l´estudi informatiu del projecte bàsic i del projecte constructiu de la nova estació a la Línia d´Alta Velocitat Barcelona-Frontera Francesa per l´aeroport de Girona», per un pressupost «estimat» de 515.680,00 euros més IVA (608.502,40 euros en total).

Signa el document la cap del Departament de Licitació de Gestió d´Infraestructures SAU (GISA, que va passar a formar part d´Infraestructures.cat), Maria Eugènia Tudela Edo; al costat del nom, una anotació manuscrita recorda que aquesta persona era «exmilitant» de CDC. El contracte el guanya la Unió Temporal d´Empreses formada per Ingeniería Dom, Ingeniería y Sistemas i Tec-Cuatro SA, el 13 de desembre de 2012. Fins aquí res de sospitós. De l´anàlisi de la informació aportada per l´Agència Tributària, però, la Guàrdia Civil extreu que Tec-4 va donar, aquell any, 50.000 euros a la Fundació Catdem.

D´altra banda, en l´agenda electrònica d´Andreu Viloca els agents localitzen anotacions sobre tres reunions que va mantenir amb Antonio García Bragado, administrador de Tec-4: la primera va tenir lloc el 30 de gener de 2012; la segona, el març i la tercera, el juliol d´aquell any.

«L´Andreu té la documentació»
Andreu Viloca, tresorer de CiU.

En aquest context, el 7 de març de 2012 el tresorer de CDC rep un correu de la cap del Departament Econòmic i Financer del partit, Anna Dolors Benítez (amb còpia a Carles del Pozo, secretari del patronat de la Fundació CatDem), en el qual diu: «Benvolugts, ha arribat un donatiu a la CATDEM de TEC CUATRO SA de 50.000 euros. Quan pugue(u) ja ens fareu arribar les dades fiscals. Mercès». La resposta de Del Pozo: «Anna, l´Andreu té tota la documentació i, inclòs (sic), l´acord de l´órgan (sic) de Govern. Fins ara».

El cas de l'escola de Roses demostra que «l'activitat delictiva» ha persistit

Obres de construcció de l'escola Montserrat Vayreda de Roses.

Viloca hauria planificat l´any 2015 amb el director d´Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, una de les darreres comissions per finançar CDC

De Torredembarra fins a la ­Garrotxa, passant per Roses. La trama del 3% es desplaça pel territori, això sí, passant primer, com ocorre en tots els casos descoberts per la Guàrdia Civil, pel carrer Còrsega de Barcelona. El despatx d'Andreu Viloca hauria estat altra vegada l´escenari d´un intent de manipulació d´un concurs públic: el de la construcció de l´escola Montserrat Vayreda de Roses. En aquesta ocasió, l´interlocutor de Viloca era l´exdirector general d´Infraestructures.cat, l´empresa de la Generalitat que gestiona els grans projectes d´obra pública, Josep Antoni Rosell.

Els investigadors fan constar en el sumari instruït pel jutjat número 1 del Vendrell que el 25 d'agost de l´any 2015 tots dos van planificar una de les «darreres mossegades» (en forma de comissions íl·licites obtingudes a partir de l'adjudicació de contractes d'obra pública) per finançar el partit al marge de la legalitat.

Negociacions de Viloca captades per la Guàrdia Civil.

Els agents es basen en la troballa de documents que Viloca va passar per la trituradora a corre-cuita, poc abans que la Guàrdia Civil irrompés a la seu de CDC, en el marc de l´operació Petrum II; els van reconstruir i van fer intel·ligibles les paraules «Romero» i «Polo», juntament amb sèries de números i símbols: «130 aval»; «31/10» i «900». Indicis, segons la Guàrdia Civil, que Rosell i Viloca planejaven obtenir una comissió il·legal a partir de l´adjudicació del projecte de les obres de l´escola i que la trama mantenia encara l´«activitat delictiva».

El pla, sostenen els investigadors, passava perquè guanyés el projecte la constructora Rogasa (Romero Gamero SAU), a un preu a la baixa de 3,4 milions (900.000 menys que els 4,3 milions previstos d'inici) i previ pagament d´un aval de 130.000 euros que la Generalitat exigia com a garantia i que, casualment, «correspon al 3% de l'import total de l´adjudicació» d´un projecte («estaríem davant d´altres coincidències més», precisa el sumari) que, d´haver-se adjudicat el «31/10» hauria pogut entregar-se «a principis del 2017», tal com estava previst.

Puntualitzen els investigadors en relació amb la documentació reconstruïda, que el segon cognom de Josep Antoni Rosell és, precisament, Polo, qui, d´altra banda, presidia la mesa de contractació que havia de decidir qui executava el projecte de la nova escola. Dues «coincidències» més.

Plans trencats

La irrupció de la Guàrdia Civil a la seu del carrer Còrsega el 28 d´agost, tres dies després de la reunió entre Viloca i Rosell, hauria estroncat els plans per a l´obra del del Montserrat Vayreda de Viloca i Rosell, als qui l´operació policial hauria enganxat amb els pixats al ventre: finalment, el projecte es va adjudicar al febrer de l´any passat a la UTE Vías y Construcciones, per 3,3 milions.

«Per tot allò exposat anteriorment podríem arribar a establir una intervenció de les persones ressenyades –Josep Antoni Rosell, Andreu Viloca i Romero Gamero– durant el transcurs del procés d´adjudicació de l´escola Montserrat Vayreda», assenyala la policia judicial en el sumari. Hi ha documentació relativa a Figueres i Lloret de Mar que està en mans de la Guàrdia Civil pendent d´analitzar.

Created By
Nacho Garcia
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.