Loading

MÚSIC LAN: 20 ANYS FABRICANT ÈXITS MUSICALS DES D'AVINYONET músics d'arreu han escollit els seus estudis de gravació, des dels més propers, com sopa de cabra i lluís llach, a internacionals, com shakira i mariah carey

TEXT: CRISTINA VILÀ - FOTOS: CONXI MOLONS

Un dels estudis de gravació, mescla i màstering més importants de l’Estat, Music Lan, celebra enguany dues dècades d’història trepidant. Amb més de set-cents discos enregistrats, alguns d’ells part intrínseca de la història musical del país, el projecte somiat i impulsat per l’enyorat Joan Trayter, Jordi Solé i Jordi Rubau, segueix més viu que mai gràcies a Solé qui, els darrers anys, ha aconseguit adaptar Music Lan als grans canvis soferts per la indústria, sense abandonar aquella filosofia amb què fou concebut: qualitat, proximitat i compromís amb l’artista.

«Tot ha canviat, però ara ja sabem on estem», diu Jordi Solé, que creu que encara els queda molt per dir

Fa just vint anys, es vivia el procés de construcció del que seria l’estudi principal de Music Lan, un complex de 500 m2 de superfície, al veïnat de Santa Eugènia, a Avi­nyonet de Puigventós, que es culminaria l’any següent amb l’enregistrament d’un disc de la Maravella. Els inicis de Music Lan, però, ja arrelaven temps enrere, el 1995, quan els integrants de la mítica banda Dígit Arts s’instal·laren al garatge dels pares de Trayter –uns 25 m2– per fer la seva música i gravar el disc 'El sentit de la raó'

Paral·lelament, també obriren les portes a altres grups amics i músics emergents. A poc a poc, l’estudi començà a agafar volada i se’ls quedà petit. Els pares de Joan Trayter van implicar-s’hi del tot. Es veneren un pis a Roses i, juntament amb els estalvis aconseguits pel grup durant aquells anys, s’inicià la construcció de l’estudi gran, un estudi residencial, en plena natura, seguint els models d’estudis forans, com l’anglès Metropolis, on Trayter havia fet algun màster.

Després viurien temps frenètics, de feina intensa fruit de l’incansable esperit de Trayter. La seva mort prematura, amb només 30 anys, el 2002, va unir sòlidament tot l’equip i la família Trayter, sense oblidar la seva xicota, Dolors Ayats, per seguir endavant amb aquell somni, consolidant-lo a partir de molt treball i entusiasme, i fins i tot, ampliant-lo, el 2004, amb un segon estudi de 100 m2 per acollir gravacions tant de llarga durada com projectes més curts.

Jordi Solé ha seguit endavant sense oblidar el llegat del seu amic Joan Trayter

La prova de l’èxit de Music Lan es troba en els centenars d’artistes que han anat desfilant per aquest emblemàtic estudi. La llista és interminable: Quimi Portet, Manolo García, Sopa de Cabra, Els Pets, Lluís Llach, Adrià Puntí, Albert Pla, Roger Mas o Lax’n’Busto, entre altres. Alguns d’ells, també de talla internacional, com Bunbury, Shakira o Mariah Carey, aquest darrer un gran repte superat amb escreix gràcies a “l’actitud que ens movia”. “Anàvem al 120 per cent”, comenta Solé.

Eren temps de bonança. Les discogràfiques no escatimaven recursos per fer un disc. Hi havia artistes que s’hi passaven mesos, a l’estudi. Ojos de brujo van estar-s’hi sis mesos. La crisi, tant la mundial com la musical, ho va canviar tot. Els formats es van transformar, va caure la venda de CDs.

Solé: «Va caure la venda de CDs. “El negoci va passar a un altre lloc i el disc era una petita part del conjunt. Físicament, el disc l’han de tenir, però no és el seu màxim esforç, per això són els músics els que se’l paguen»

Això ha fet reduir els pressupostos i el temps de gravació. És el cas del grup d’havaneres Les Anxovetes que, la setmana passada, es trobava gravant el seu tercer disc, el primer a Music Lan. Tenien previst estar-s’hi una setmana, temps al qual se li suma una setmana més per les mescles.

Les Anxovetes estan gravant el seu tercer disc a Music Lan

"Ens hi sentim còmodes i se sent molt bé; fa tres dies que som aquí i sembla que faci tres mesos, tot és molt intens”, reconeixen

"Ara, un disc arriba molt més preproduït, mentre que abans els artistes venien amb idees i l’acabaven de parir a l’estudi”, diu Solé, que creu que potser es perd una mica la part artesanal o d’experimentació, tot i que no hi renuncien.

L’esperit de Joan Trayter segueix present a Music Lan. Hi resta en forma de mestratge –l’actual enginyer de so, José Luis Moreno, fou alumne seu– i també perquè aquella sonoritat que ell aconseguia es convertí en marca de qualitat. Els seus pares, Joan i Adela, s’han implicat sempre en el projecte. Una idea d’ells és, aviat, convertir l’actual despatx, en una sala dedicada a la seva memòria.

  • En aquest vídeo, artistes com Pau Donés, Quimi Portet, Jofre Bardagí, Albert Pla, Manolo García, Lluís Llach, o Bunbury recorden la figura de Joan Trayter

ÀLBUMS I ARTISTES

UNA SELECCIÓ D'ALGUNS DELS DISCS QUE HAN MARCAT LA HISTÒRIA DE MUSIC LAN SEGONS LA VALORACIÓ DE JORDI SOLÉ

LLENÇA’T (2000) - Lax’n’Busto. “Un dels millors discs de rock català que hem fet. El mesclà en Joan i es pot sentir tot el seu talent. Sempre ha sigut un dels discs de referència. Havíem comprat la taula Neve i els Lax ens van ajudar a entrar-la. Segur que ella els va tornar el favor”.
FLAMINGOS (2002) - Enrique Bunbury. “Flamingos va ser un gran disc, molt intens, moltes hores. Vam viure dies de gravació i mescla amb una banda espectacular. Va ser un dels últims treballs que va fer en Joan i en tinc un gran record, certament molt sentimental”.
POR LA BOCA VIVE EL PEZ - Fito & Fitipaldis. Disc de l’any 2006. “Tinc molt bon record. Per la part musical és ple de bons temes i amb músics de primera línia com en Carlos Raya, i per la part humana, encara millor. En Fito és d’aquelles persones que, com diu Bunbury, als 15 minuts ja tens ganes d’abraçar-lo. És una definició molt fidel”.
ORQUESTRA RECICLANDO - Jarabe de Palo. (2008) “Amb en Pau sempre hi ha hagut molt bona sintonia. En Joan li va dissenyar l’estudi que té a Formentera on té una foto dels ulls d’en Joan. Aquest disc el vam gravar a l’estudi com si fos un bolo amb tota la banda junta. Està ple de temes bons. Va rebre un Grammy”.
TODO ES AHORA (2014) - Manolo García. “Un gran disc amb músics espanyols i americans. Ple d’experiències gravant aquí i a Nova York. Amb en Manolo ens coneixem de la mateixa època que amb en Quimi (Portet) i el considero un gran amic i un gran artista”.
ÓS BIPOLAR (2016)  Quimi Portet. “Un altre gran disc del gran Quimi, amb molt bones cançons. Tots els seus discos tenen un record especial per a mi. Ens coneixem de quan teníem el primer estudi i hem viscut moltes coses junts. Els discs de l’Adrià, increïbles, sessions inoblidables”.

JORDI SOLÉ, DIRECTOR I RESPONSABLE DE SOLÉ MUSIC LAN

ENTREVISTA

«UNA DE LES NOSTRES VIRTUTS ERA QUE SEMPRE DÈIEM QUE SÍ A TOT»

Des del gener del 2015, Solé Music Lan, SLU, té arrendat a Music Lan, SL, l’explotació de l’estudi, essent l’arrendatària la única responsable de la mateixa. La propietària és Music Lan i està divida entre Jordi Solé, Adela Malirach, Joan Trayter i Dolors Ayats.

Situem-nos l’any 1997. Aconseguir impulsar l’estudi era acomplir un somni. Tot es va iniciar perquè volíem gravar el nostre disc i no trobàvem discogràfica. En Joan ja estudiava Telecomunicacions a La Salle i l’apassionava tot aquest món i ens vam decidir a muntar un petit estudi. Allà, vam estar-hi bastants anys gravant maquetes.

Alguns dels grups de la primera etapa, eren importants. Recordo Adrià Puntí, quan va deixar Umpah-pah, que va venir a gravar unes maquetes i la banda sonora d’una pel·lícula. En Joan, paral·lelament, treballava en uns estudis a Barcelona i el coneixia molta gent, com Lluís Llach. Va ser l’embranzida perquè tots ells vinguessin aquí. Ens vam il·lusionar.

Quin secret amagaven? Treballàvem molt bé i ens agradava molt.

Què els feia diferents? En el primer estudi, érem joves, adolescents. Però el que va marcar la diferència, amb el so i l’arribada de tanta gent, va ser l’estudi gran. Vam convertir-nos en l’estudi de moda, perquè el vam muntar seguint l’estil anglès, amb llum natural, gran, i amb el projecte acústic d’en Joan. La majoria d’estudis, a Barcelona, eren tancats, una mica claustrofòbics. En canvi, aquí, es trobaven enmig del camp. Vam pensar en la gent que venia a crear. Molts músics volen aïllar-se quan fan un disc, busquen un lloc de relax on flueixi la música.

Com recorda aquells temps? Van ser uns anys que van passar molt de pressa, però recordo la il·lusió. Nosaltres també teníem un grup, a l’estiu tocàvem i els diners els invertíem a l’estudi. Era un cercle: fèiem música en directe, però també dúiem l’estudi. Era tot molt intens. Tothom volia venir a gravar aquí. Fèiem sessions de dia, de nit, partíem l’estudi per la meitat i fèiem dues sessions de dia i dues de nit. Era una bogeria.

Jordi Solé

Creien en el projecte. Va ser llançar-se a la piscina, sí. Es va combinar la sort i el treball, però una de les virtuts que teníem era que sempre dèiem que sí a tot. Després ja ens buscàvem la vida, era part d’una valentia que ens donava molta fe.

Music Lan sempre ha posat a l’artista en el centre. Ideàrem un estudi residencial que trencava amb l’estil imperant. Aleshores, la majoria eren sales grans, però ubicades en edificis tancats, insonoritzats, sense llum de dia. Aquí, en tenir espai, vam fer de tot, fins i tot piscina.

La mort d’en Joan va obrir les portes a uns temps incerts. Per mi, personalment, va ser-me molt difícil tornar-hi. Primer perquè un dels meus millors amics ja no hi era, però perquè havíem muntat una cosa que era un engranatge, ens complementàvem molt bé. Jo tenia el suport dels seus pares però, a l’estudi, tècnicament, jo havia de suplir una part que havia permès aconseguir el nom de Music Lan. És cert que vaig tenir molta ajuda de Jordi Mora, que aleshores era el nostre assistent, i va passar a ser enginyer, però, la pèrdua d’en Joan va ser molt desgraciada. Ell, aleshores, estava on fire, mesclant coses molt bé, tot eren crítiques positives.

Tothom parla del so Music Lan, però, què és exactament? És la suma de coses. En Joan, per exemple, era un hacha en les mescles que és on tens els colors per acabar de fer el quadre. Li pots donar una importància als elements i, depenent del que tu facis, sonarà d’una manera o d’una altra. I això ho valoren molt, els músics. Dos enginyers faran sonar diferent una mateixa cançó. En Joan, amb els pocs anys que va estar, estava aconseguint tenir un so i això és molt difícil. Normalment ho assoleixen enginyers molt més grans.

UN LLIBRE PER NO OBLIDAR - Després de la mort de Joan Trayter, el seu pare inicià un llibre de visites o records on els artistes que passen per Music Lan hi bolquen les seves sensacions.

«TENÍEN EL 90 PER CENT DE PROBABILITATS D'ESTAVELLAR-SE, PERÒ SE'N VAN SORTIR»

L’esperit de Joan Trayter (1971-2002) es percep arreu. Els seus pares, Joan Trayter i Adela Malirach, el mantenen ben viu.

Vostès van facilitar-los un espai a casa seva per fer l’estudi. Joan: Necessitaven un espai per assajar. Els vam dir que volíem fer un magatzem i que els deixàvem aquell espai per a ells. I el van convertir en un estudi. Era petit, però fins i tot hi va gravar un disc la Selvatana, tots apilotats. Lluís Escuadra, fins i tot, hi va fer cabre un piano de cua. - Adela: Vam anar a una festa fa poc i encara un músic em va dir que havia estat en el primer estudi. Recordo molt bé un comentari de Santi Arisa, en aquella època, que es preguntava com podia sonar tan bé, amb uns joves tan trempats i que no beguessin.

Després va venir l’estudi gran. Joan: Aquells temps van ser una bogeria. Realment tenien el 90 per cent de probabilitats d’estavellar-se, però, amb la seva manera de fer, se’n van sortir. I això és un mèrit molt gros.

Adela Malirach, Jordi Solé i Joan Trayter davant l’olivera d’homenatge a en Joan.

La seva implicació fou total. Joan: Inspiraven molta confiança, honestedat. - Adela: Mai van enganyar en res. Quan ho proposaven, estaven tan segurs que ja enteníem que s’havia de fer.

La primera gravació va ser sonada. Joan: La Maravella... Es presenten el dilluns al vespre a descarregar i es troben amb el pintor, el fuster que acabava, un altre soldant... L’endemà a les 10 del matí començaven a gravar i no va fallar res. Hi havia vint mil punts de soldadures i no en va fallar ni una. El treball dels enginyers, l’Ortega i en Martínez, era realment professional.

La mort del seu únic fill, en Joan, va ser un bon cop. Joan: Un moment molt crític. El vam enterrar dijous de Setmana Santa i li vaig dir a en Jordi que l’endemà, tots aquí. Ell, però, em va dir que no podia. Dissabte, però, van ser-hi tots per tirar endavant. Va haver-hi una reacció molt positiva de tots, sobretot d’en Jordi. - Adela: Hi havia molta feina i havies d’estar per ella.

Vostès van ser un dels motors. Joan: Durant un temps vaig fer molt de taxista i vaig disfrutar moltíssim.

Created By
Oriol Puig
Appreciate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.