HISTÒRIA D'UNA PRINCESA

Coneixeu la princesa? Una princesa molt bonica que vivia en un palau.

Si, la del conte... la del pèsol, si a veure com us ho explico, la que es va punxar amb una agulla... la que se la volia menjar el drac?

Sabeu? Aquesta princeseta, per més noms que tingui, jo diria que sempre ha estat la mateixa, si la Blanca. No la coneixeu?

Ja des de petita ha estat molt i molt trapella, els seus pares, els Reis d'aquell regne, no se'n sortien pas de la seva Blanca.

L'Adela, la seva mainadera, suava tinta anant al seu darrere, però tenia una paciència...

Saps Adela, quan sigui gran no em vull casar... vull viatjar arreu del món amb un cavall blanc i viure aventures.

Ai Blanca, Blanqueta, per què no estàs una mica quieta! Para de donar voltes en aquest caparró, vine, acostaT que et vull fer un petó!

Si que hi anava, si, però els llavis de l'Adela no tenien temps d'acostar-se a la galtona rosada, que la Blanca ja tornava a donar voltes i voltes com si el ball acabés de començar.

La Blanca va anar creixent...

Ai Blanca, Blanqueta, per què no t'estàs quieta? No veus que jo ja sóc velleta! Vine, acostat que et vull fer un petó.

L'Adela va quedar ben parada, la noieta es va asseure al seu costat i es va quedar una bona estona mirant, qui sap a on i somniant qui sap què.

La Blanca es va aixecar i es va acostar a una bassa, s'ajupí i amb les dues mans, va atrapar una granota. No sabia per què, però no la volia deixar anar.

Cruac, cruac, noieta, no m'agafis tan fort!

Qui ho ha dit això? Adela ho has sentit?

Què filleta?
Cruac, cruac, sóc jo, un príncep convertit en granota per un encanteri que es desfarà si em fas un petó.

Un petó? A una granota? Fes-li tu el petó Adela!

Ai, quines manies que tens! Mira, si és prou bonica!

L'Adela li va fer un petó.

Van esperar una estona per veure què passava i... no passava res de res.

Granota mentidera! No passa res.

És que el petó me l'has de fer tu.

Amb els ulls tancats, li va fer.

I en aquell moment, la granota es va transformar en un príncep..., bonic, amable i... enamorat.

Com et dius princesa?

Blanca, i tu?

Sóc el príncep Eduard. Blanca que et voldries casar amb mi?

La princesa es va quedar una estona pensant. Quan li anava a dir que si... es va fer enrere.

No! No puc! Abans he de viure moltes aventures!

D'un bot, es va enfilar damunt del seu cavall blanc i... al galop, es va allunyar.

Els seus cabells llargs volaven al vent.

El príncep la va seguir amb el seu cavall Llampec. Després d'una bona estona, va veure la princeseta asseguda a la vora d'un llac, un llac que amb el reflex del sol, semblava estar ple de diamants.

Què fas Blanca?

El vent que bufa a la tarda m'ha embolicat els cabells, l'aigua d'aquest llac és molt clara i em pentino emmirallant-me en ell.

Quines coses tan boniques dius!

L'Eduard posà les mans dins de l'aigua i en treure-les, les va apropar a la Blanca...

Té, agafa aquests diamants, princesa...

La Blanca estava encisada, i quan estava a punt d'allargar la mà...

Me'n vaig

No, no marxis!

Mira el cel, núvols negres s'apropen aquí. Cauran mils de gotetes i mullaran el camí.

Ella es va enfilar al cavall i es va perdre en la llunyania, mentre el príncep, es va quedar mirant l'aigua del llac.

Va començar a ploure.

La Blanca es va aixoplugar en un castell, la van rebre amablement i la van acompanyar a una habitació on es va quedar ben adormida.

De bon matí, en llevar-se va sortir al jardí, un sol resplendent lluïa al cel.

Un tros més enllà va veure al seu príncep galant assegut en una pedra.

Què hi fas aquí?

T'esperava!
Ai Blanca, m'agradaria tant que acceptessis ser la meva esposa!

De sobte, el sol es va tapar amb una gran ombra. Era un aligot gegant, ferotge. L'Eduard va treure l'espasa. Després d'una dura lluita i quan estava a punt de vèncer, la Blanca va agafar una pedra i la va llençar damunt l'animal que va fuigir volant i gemegant, sense ganes de tornar.

Tots dos agafats de la mà es van acostar a un roser i quan l'Eduard estava a punt de collir una rosa, la Blanca el va aturar i li va dir:

No, no tallis la Rosa. Deixa-la aquí. Florirà amb les altres i viurà al jardí!

Tens raó Blanca!
Però, si Eduard, si que em vull casar amb tu.

Es van casar, van viatjar, van viure aventures i...

Com en tots els contes...

VAN VIURE FELIÇOS TOT MENJANT MOLTS I MOLTS ANISSOS

Created By
Antònia Molera
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.