UN AMIC ESPECIAL

Un matí d'estiu, vaig explicar un secret al Joan, el meu germà.

Un dia cavalcant per la platja no em vaig adonar que s'estava fent fosc. De sobte em vaig aturar, m'havia semblat veure alguna cosa que es movia darrere una roca. Em vaig espantar molt i vaig marxar tan de pressa com en Trot va poder.
L'endemà, al sortir a passejar, vaig pensar que no aniria pas al mateix lloc, però tots els intents per fer girar al cavall, van ser inútils. Ell, es va encaminar en la mateixa direcció del día anterior i va tornar a enfosquir. Jo estava molt espantada i em vaig agafar molt fort al coll d'en Trot. I de sobte, del darrere de la roca, en va sortir un animal volant ràpid com una fletxa. TROT, ANEM, ANEM!
Però, no em va fer cas i es va quedar mirant al cel sense aclucar els ulls ni un moment.

L'endemà estava nerviosa, esperava que arribés la tarda. Tenia de tornar a aquell lloc.

Només enfilar-me damunt del Trot, va començar a resseguir el camí que havíem fet els altres dies, anava lentament com si esperés que es fes de nit.

En arribar gairebé era fosc, hi havia una lluna ben plena i altra volta, l'animal que engega el vol i va volar tan amunt, tan amunt que en passar prop de la lluna, vaig poder veure que era un cavall blanc i que tenia ales!!! NO POT SER!!!
Al cap d'una estona, es va apropar, i em va explicar... FA MOLT DE TEMPS, HI HAVIA UNA BRUIXA. ELLA ESTAVA GELOSA DE LA MEVA BELLESA I VA FER UN ENCANTERI. EM VA CONVERTIR EN UN CAVALL DE PEDRA I SENSE ALES.
DE SOBTE EM VAIG TROBAR DONANT VOLTES I MÉS VOLTES AL RITME DE LA MÚSICA
VA PASSAR EL TEMPS, TOTS VOLIEN VENIR AMB MI. UN DÍA UNA NENA VA VEURE ELS MEUS ULLS TRISTOS I EM VA DIR: QUE BONIC ETS! VA TOCAR-ME LA CARA SUAUMENT AMB ELS SEUS DITETS, I SEGUIDAMENT EM VA FER UN PETÓ; AL MOMENT, ES VA DESFER L'ENCANTERI. El cavall es va quedar mirant-me una estona i em va dir: AQUELLA NENA ERETS TU? - SI, ERETS TU! VINE AMB MI!

Jo vaig pujar damunt d'ell. Junts, vam travessar els núvols, vam abraçar els estels, vam tocar la lluna...

L'endemà en despertar-me, vaig dir: - AVUI HE TINGUT UN BONIC SOMNI.

Però, saps? Cada nit, sentó un cop d'ala a la finestra i em trobo enfilada damunt d'ell, viatjant a llocs diferents.

Avui puc venir amb tu? Em va preguntar en Joan.

Aquella nit, tots dos ens vam esperar quiets, en silènci darrere la finestra; vam viatjar per al cel a lloms del cavall amb ales. Cada matí, quan en Joan es desperta, mira al cel amb els ulls brillants d'il.lusió i diu fluixet: AQUESTA NIT, ENS TORNAREM A VEURE!
Created By
Antònia Molera
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.