QUI TÉ VERGONYA?

Hi havia una vegada una llavor que era molt tímida. Vivia dins d'un test i li feia vergonya sortir a fora.

Però aquesta llavor se sentia molt sola i trista i sempre pensava que li agradaria tenir amics..

Un dia, les altres flors la van veure espiar i li van dir:

Surt, surt! Ja veuràs que bé s'està a fora!

Però la petita llavor va dir:

Tinc vergonya i por i sola no puc sortir. Necessitaria algú que m'ajudés.

Les plantes van respondre:

Quan plogui, no t'ho pensis ni un moment, surt, la pluja t'ajudarà.

Aquella mateixa nit va ploure, i la llavor va treure el cap. Una goteta darrera una altra l'anaven acaronant.

L'endemà al matí, la llavor es va adonar que s'havia fet una mica més gran i que li havien sortit fulles. Es va posar molt contenta i va decidir quedar-se a fora.

Van passar uns dies sense ploure i la planta no creixia.

Un nen molt eixerit, la va veure i li va preguntar:

Què et passa, estàs trista?
no tinc aigua i no puc créixer.
Tranquil·la, jo et donaré aigua, et regaré i ja veuràs com et faràs gran!
Cada dia, el nen la regava.

De mica en mica la seva tija anava creixent, al cap de munt, uns pètals blancs com la neu i al mig una rodoneta groga!

Es va fer gran com les seves amigues.

Es va convertir en una bonica Margarida i va arribar a ser una de les plantes més boniques del jardí!
Created By
Antònia Molera
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.