Loading

There is a life outside Juando gispert

Què fas quan no ets a la Fundació Pasqual Maragall o el BarcelonaBeta Brain Research Center?

Passo tot el temps que puc amb l’Adrià, el meu fill que ara té 20 mesos i la meva parella, la Sandra. Ens agrada passejar per Collserola, anar al mercat i cuinar a casa. Quan tinc una estoneta, m’agrada anar a dinar o fer unes canyes amb els amics i baixar a Riudecanyes (Baix Camp) a fer una mica de pagès. Ara he agafat les ametlles i aviat tocarà plegar les olives per fer el millor oli del món.

Quin és el lloc on has viatjat que més t’ha agradat?

He gaudit molt visitant països culturalment molt diferents com el Japó o l'Índia. El Japó és una societat híper-disciplinada i que sembla que com que no volguessin interferir amb el devanir de l’univers i, en canvi, a l’Índia tot és molt anàrquic i tota la grandesa i la misèria de la vida estan concentrades de tal manera que costa de pair pel visitant primerenc.

També intento (no sempre es pot) anar una vegada l’any a Zermatt, als Alps suïssos, a gaudir de la muntanya. Passejar per un bosc nevat en silenci i albirar la vida salvatge és la definició de pau, per a mi.

Una pel·lícula (o més):

Una amb la que sempre he rigut molt és “Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb”, del Kubrick. Aquí es va traduir molt malament com “¿Teléfono rojo?, volamos hacia Moscú”. És una sàtira antibèlica que ens recorda que no podem escapar de les nostres petites misèries quotidianes com a persones humanes, fins i tot confrontant les situacions més transcendents.

Una sèrie (o més):

Em va agradar molt House perquè crec que m’hagués agradat practicar la medicina, està inspirat en Sherlock Holmes (un personatge que sempre m’ha agradat molt) i fa sempre el que vol, independentment de les conseqüències, el que resulta molt alliberador per a l’espectador. Més recents també m’agraden Homeland i House of Cards, tant la versió americana com l’original anglesa. També vaig gaudir molt quan vaig descobrir la versió de la BBC de “Tinker Taylor Soldier Spy”.

Un llibre (o més):

Recordo que quan era un adolescent em va impactar molt “El senyor de les mosques” de William Golding. També m’agrada molt l’obra de l’Umberto Eco, tant les novel·les com els assajos. Per exemple, a una de les seves novel·les no tan populars com “l’illa del dia abans” descriu molt bé impacte d’una avanç tecnològic aparentment menor en la nostra concepció del món i la humanitat. És un tema que m’apassiona.

Un grup, cantant o estil musical:

M’agrada molt la música i escolto una mica de tot. Principalment rock (Nick Cave, PJ Harvey o els Stones), però també clàssica (de Bach gaudeixo molt amb les variacions Goldberg o la Passiò segons Sant Mateu). De més jove m’agradaven molt U2, the Cure o Nirvana, per exemple.

Una cita amb la qual t’identifiques:

No sóc gaire de cites.

Un record que no voldries oblidar:

N’hi ha tants, sobretot de la família. Però si m’haig de quedar amb un, és sense dubtes el naixement de l’Adrià.

Un somni personal a realitzar:

Aprendre a tocar la guitarra.

Amb aquesta iniciativa volem compartir les aficions i records del personal de la Fundació Pasqual Maragall i el BarcelonaBeta Brain Research Center.

Ves pensant les teves respostes, perquè tard o d'hora et tocarà! La protagonista del proper número serà:

Carolina Morales

Recupera les anteriors entrevistes:

Credits:

Created with images by Witizia - "landscape field fence wood green nature fields" • DyosEL - "Wallpaper"

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a copyright violation, please follow the DMCA section in the Terms of Use.