Pobra Margarida, se'n va anar cap a casa amb els ulls tristos i plens de llàgrimes. En arribar es va trobar ocells, papallones, cèrvols, esquirols... que l'esperaven. - MARGARIDA, HAS DE FER ALGUNA COSA!
La bruixa Pepa, estava per allà i es va quedar ben xopa i va començar a canviar, la seva pell, rasposa i arrugada, de sobte era suau, la seva roba bruta i estripada, ara era fina i de colors, la berruga que tenia al nas, va desaparèixer i ara hi té una piga petitona, fins i tot la veu se li va tornar dolça.
Però, no s'ho podien creure! Qui era aquella noia tan fina?
- PEPA, ETS TU? - SI, SOC LA PEPA, PERÒ EM SENTO DIFERENT. HAS VIST QUINES FLORETES? MIRA LES PAPALLONES QUINS COLORS TENEN A LES ALES? Aprofitant que la Pepa havia canviat tant, la fada Margarida li va dir: - PEPA, VOLDRIES AJUDAR-ME? - I TANT QUE SI!