LA FADA DEL BOSC

En un bosc no gaire lluny d'aquí, un bosc amb arbres molt alts, plens de fulles molt verdes, un bosc de terra lluent amb milers de colors, i ple d'animalons, hi viu la fada Margarida. Aquest nom li escau molt per que ella és com una margarideta, senzilla, molt bonica.
La nostra fada és molt matinera, només veu que el sol treu el cap per darrere la muntanya, fa un bot del llit, es posa ben bonica, surt a fora i diu alegrement: BON DIA, DIA!!!
Sempre està molt enfeinada, passeja i passeja i amb la seva vareta, fa que tot el que toca llueixi, les flors que estan una mica pansides, els arbres...
Quan arriba la nit està orgullosa, contenta, ja que tot, tot està ben bonic.
Però l'altre dia... Els arbres estaven despullats, les flors amb els pètals caiguts, els animalons amagats...
Ella que s'enfila a un turó, i veu la bruixa volant amb la seva escombra i regant amb un líquid verd i espès tot el quė troba. Al moment, tot perd el color i queda sec.
- PEPA, QUÈ ESTÀS FENT? - Va preguntar la fada - TU I JO NO SOM AMIGUES, JO TINC MÉS PODER QUE TU, ARA EL BOSC ÉS MEU!! -Li va respondre...
Pobra Margarida, se'n va anar cap a casa amb els ulls tristos i plens de llàgrimes. En arribar es va trobar ocells, papallones, cèrvols, esquirols... que l'esperaven. - MARGARIDA, HAS DE FER ALGUNA COSA!
Molt amagat, hi havia un llibre antic, era de la seva besàvia, una fada molt i molt sàvia. Els animalons el van buscar i van trobar un remei per salvar al bosc.
Van haver d'anar molt lluny, però van trobar el que els hi feia falta! Uns portaven farigola, altres, molsa ben humida.... Ho van barrejar tot amb gotetes de rosada i els ocells es van encarregar d'escampar-ho pet a tot arreu.

La bruixa Pepa, estava per allà i es va quedar ben xopa i va començar a canviar, la seva pell, rasposa i arrugada, de sobte era suau, la seva roba bruta i estripada, ara era fina i de colors, la berruga que tenia al nas, va desaparèixer i ara hi té una piga petitona, fins i tot la veu se li va tornar dolça.

El bosc tornava a ser com abans. La fada i els animalons van sortir de bon matí i tot era bonic.
Però, no s'ho podien creure! Qui era aquella noia tan fina?
- PEPA, ETS TU? - SI, SOC LA PEPA, PERÒ EM SENTO DIFERENT. HAS VIST QUINES FLORETES? MIRA LES PAPALLONES QUINS COLORS TENEN A LES ALES? Aprofitant que la Pepa havia canviat tant, la fada Margarida li va dir: - PEPA, VOLDRIES AJUDAR-ME? - I TANT QUE SI!
Ara la Pepa, viu en un altre bosc, i la seva feina és la mateixa que fa la Margarida. Si aneu per allà, no tingueu por, la reconeixereu perquè el pal de l'escombra està ple de flors, i si la saludeu, ella, us respondrà amb un somriure, i, fins i tot, si no està molt enfeinada, pot ser que us porti a fer un vol i us ensenyi els racons més bonics del seu bosquet!
Created By
Antònia Molera
Appreciate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.