Loading

Descobreix els primers cinemes de Catalunya La gran il·lusió

Als inicis del cinema, les sales no existien. La primera projecció es va fer al taller de fotografia dels Napoleon, a l'espai on avui s’aixeca el Frontó Colom, al número 15 de la Rambla de Barcelona.

Taller de fotografia dels Napoleon

Quan van començar a estendres les projeccions, els films es veien en cafès, salons i botigues amb confort i elegància, sempre compartint cartellera amb altres espectacles. Poc després les projeccions es van estendre a locals més provisionals, com ara barraques, espais públics, vagons de trens i, fins i tot, places de toros. Si fem una ullada als llocs més emblemàtics, veurem que l’oferta cinematogràfica dels inicis es concentra en el triangle format per Rambla, Paral·lel i Gran Via.

Edén Concert

Edén Concert

Situat al carrer Nou de la Rambla, s’hi trobava el fantàstic Edèn Concert. Al mateix lloc, abans hi va haver el Cafè Alegria, el local dels triomfs de La Chelito. Va ser inaugurat com a “music hall” el maig del 1897 i rebatejat com el Local de les 1001 Nits. Les primeres projeccions cinematogràfiques s’hi farien el 2 d'octubre del 1909 i com a cinema permanent, alternat amb altres espectacles, es va inaugurar el 24 de desembre del 1935. Va tancar com a cinema el 28 d'abril del 1985, després de ser una Sala S de cinema eròtic els últims anys, i va seguir una breu temporada com a sala de varietats.

Sala Martí

Sala Martí

Avui és el Teatre Poliorama, a la Rambla 115, però el dia 13 d’abril de 1899 s’hi va inaugurar un local de projeccions de cinema al primer pis del que ja era la Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona. Els primers anys d'activitat cinematogràfica finalitzen el 1903. La pel·lícula més important estrenada a la Martí va ser una "Joana d'Arc" de Georges Méliès.

Gran Saló Doré

Gran Saló Doré

Just damunt de la plaça de Catalunya hi trobàvem el Gran Saló Doré, instal·lat on hi havia un cèlebre cafè amb capacitat per a 1.000 persones, l’Alhambra. El 28 de febrer del 1905 ja havien projectat pel·lícules com a entreteniment per als clients, amb títols com "Fundición de acero" o "El incendiario". El Doré s'inaugura el dia de Nadal del 1908 i tanca el 1922. La cantonada amb plaça Catalunya i la seva espectacular arquitectura el van fer un dels favorits de la burgesia. El film de més èxit no arriba fins un any més tard: "La madre", amb espectacles complementaris en directe com el “Clown Brossa y sus 14 perros musicales”. Entre els films més importants estrenats a Barcelona al Doré, hi ha les dues obres mestres de Griffith, "Intolerancia" i "El nacimiento de una nación", i "Yo acuso", d'Abel Gance. Tancat el Doré s'hi instal·la un altre teatre amb projeccions de cinema, l’Eslava, i més tard un dels grans teatres de Barcelona, el Teatre Barcelona.

Sala Mercè

Sala Mercè

La Sala Mercè és una sala molt especial. Va ser dissenyada per Antoni Gaudí, l’any 1904, i va apostar per la síntesi de les arts: cine, teatre, música, arquitectura... amb actors que posaven veu, en directe, als films muts. S’hi feien espectacles destinats a un públic erudit i burgès. De les activitats d’aquest local se’n van fer càrrec tres joves emprenedors: Adrià Gual, Lluís Graner i Segundo de Chomón.

Més enllà de les sales i salons, els teatres també s'abonen a la moda d'oferir sessions de cinema.Dels primers a fer-ho seran el Romea, del carrer Hospital, temple del teatre català clàssic.

Teatre Romea
El Dorado, a la cantonada de plaça Catalunya amb Bergara
El Principal, que havia estat el Teatre de la Santa Cruz, l'òpera més important de Barcelona
El Liceu també obre les portes al cinematògraf

Superada la sorpresa, el cine deixa d’estar de moda perquè no te prou categoria social. Buscant un públic nou i fàcil, arriba als baixos fons de la ciutat i triomfa al Paral·lel.

Cinema a l'avinguda del Paral·lel

És l’escenari ideal per al cinema d’atraccions: una barreja de màgia, circ i gags còmics. És 1904, els diumenges passen a ser festius per llei, els treballadors tenen temps lliure i es gasten el sou en diversions. Qui vol passar-s'ho bé a Barcelona, s'arriba al Paral·lel, el barri canalla.

Els teatres deI Paral·lel també van ser cinemes ocasionals. Alguns encara sobreviuen.

Apolo
L'Espanyol del Santpere, que ara és la sala Barts
El futur Molino
Teatre Victòria
Teatre Arnau

L’Apolo, l'Espanyol del Santpere, que ara és la sala Barts, el futur Molino, i el Teatre Victòria. Un dels millors encara resisteix: el Teatre Arnau de la gran Raquel Meller.

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a copyright violation, please follow the DMCA section in the Terms of Use.