Descobrint el Dret a la UAB! juliol 2016

Del 4 al 8 de juliol la Facultat de Dret de la UAB ha acollit a 25 estudiants de secundària que es varen inscriure en el primer Curs d'Estiu: "Descobrint el Dret a la UAB", una activitat organizada per l'ICE en col·laboració amb el Grup d'Argumentació i Debat

DILLUNS 4

Dret i Justícia
Preparant el debat sobre el Brexit

En Quim Español, alumni, advocat del col.lectiu Ronda ens il.lustra

  • Què és treballar?
  • Un autònom treballa?
  • La teva paga és un salari?
  • Si no tens contracte escrit, no tens drets?
  • El dret orientat a les seves conseqüències

Val més un mal pacte que un bon judici?

Dimarts 5

Responsabilitat política/responsabilitat jurídica: #Ferdandezgate
El dret de cada dia: la familia Rivera

La mort de Paquirri i el dret a l'honor

Cayetano Rivera i el dret a la pròpia imatge

Successions

Família

Instruïm una causa: cas Anabel Segura

SUPÒSIT DE FET. SENTÈNCIA SOBRE EL CAS ANABEL SEGURA

“Ha resultado probado y así se declara que: En fechas anteriores al mes de abril de 1993, el acusado Emilio M. G., mayor de edad y sin antecedentes penales, concibió un plan dirigido a obtener rápidos y cuantiosos ingresos económicos, que consistía en capturar a una persona de familia adinerada y exigir como condición de su libertad determinado precio. Para ello consideró que el lugar adecuado podría ser la Urbanización de la Moraleja, sita en el Municipio de Alcobendas (Madrid), el cual conocía con detalle Emilio por su oficio de repartidor. Necesitando el referido acusado la ayuda de otra persona para lograr sus fines, propuso a Cándido O. A., mayor de edad, sin antecedentes penales, con el cual tenía amistad desde la infancia por haber sido vecinos en el mismo edificio del barrio de Vallecas de Madrid, la perpetración de los hechos descritos de forma conjunta y el reparto de los beneficios, a lo cual accedió éste.

Puestos de común acuerdo, se dirigieron ambos el día 12 de abril de 1993, sobre las 14.30 horas, al lugar previamente elegido por Emilio, en la furgoneta Ford Courier M...-NH utilizada por éste para realizar su trabajo de repartidor y que pertenecía a su suegro. Una vez allí y después de dar varias vueltas por las inmediaciones del Colegio Escandinavo, divisaron a una joven practicando "footing" que resultó ser Anabel S. F., de 22 años de edad, a la cual Emilio agarró e introdujo por la fuerza en el referido vehículo dándose inmediatamente a la fuga, momento en que advirtieron la presencia en la calle de una persona que trabajaba como conserje en el mencionado colegio, quien había salido al oír los gritos de auxilio de Anabel. A continuación, conduciendo Cándido y manteniendo Emilio a Anabel, en la parte trasera de la furgoneta, donde sacó una navaja para impedir su huida, emprendieron un largo trayecto por la carretera de Burgos, diversas zonas de la Sierra de Madrid, Segovia y Avila. Cuando circulaban por esta última provincia, se les agotó la gasolina, por lo que Cándido salió de la furgoneta y fue a buscar combustible a una estación de servicio, permaneciendo Emilio con Anabel en el vehículo hasta el regreso de aquél. Durante el viaje, Emilio interrogó a Anabel sobre sus datos personales, familiares y situación económica, a fin de determinar de qué forma y en qué cuantía podían solicitar el rescate. Sobre las veintiuna horas del referido día, llegaron al término municipal de Numancia de la Sagra (Toledo) y se dirigieron hacia una fábrica de ladrillos abandonada, ya conocida por Emilio y prevista como uno de los posibles lugares para ocultar a su víctima. Una vez allí, tras bajar de la furgoneta, los acusados amordazaron y ataron de pies y manos, con una cinta adhesiva, a Anabel y la situaron en una de las dependencias de la referida edificación.

Después, en una estancia contigua, Emilio y Cándido, preocupados por haber sido vistos en su huida y ante la posibilidad de ser reconocidos por Anabel, discutieron sobre los inconvenientes de liberarla, y llegaron a la conclusión de que debían de acabar con su vida, lo cual hicieron mediante ahorcamiento, colocándole una cuerda alrededor del cuello, después de haber realizado un nudo complejo cuya característica era impedir la regresión al ser tensado. Muerta Anabel, fue trasladada por los acusados a una galería lateral de la fábrica, donde depositaron el cadáver, hecho, lo cual se marcharon del lugar, acordando reunirse dos días después. El día catorce siguiente a las veinte horas, y una vez puestos de acuerdo sobre la cantidad que iban a reclamar, Cándido efectuó una llamada telefónica al domicilio de Anabel y, tras identificarse como uno de los secuestradores, exigió como condición para liberarla la entrega de ciento cincuenta millones de pesetas. A partir de entonces, realizaron diversas llamadas al mismo domicilio, dos de las cuales tuvieron por finalidad dar instrucciones y fijar el lugar exacto para la entrega del dinero: la primera de ella en el km 126 de la Carretera N-II, desvío a la localidad de Saúca, debajo de un puente; la segunda en el km 160 de la Carretera N-400, cerca de Cuenca.

Accediendo a lo exigido, se desplazó un enviado de la familia a los lugares indicados, pero los acusados, pese a encontrarse en las proximidades, no se presentaron a recoger el dinero por miedo a ser sorprendidos.

En el mes de junio del mismo año, Emilio, al comprender que para obtener el dinero debía ofrecer a la familia de Anabel una prueba de que ésta permanecía con vida, convenció a su esposa, la también acusada Felisa G. C., mayor de edad y sin antecedentes penales, para que grabara en una cinta magnetofónica un mensaje fingiendo ser Anabel, lo que hizo Felisa, a fin de conseguir el cobro del rescate y beneficiarse también del mismo. Grabado el mensaje, Emilio lo envió a la familia, sin realizar posteriormente ninguna otra llamada telefónica, al convencerse de que era imposible ofrecer una prueba fidedigna de que Anabel se encontrara con vida y conseguir sus propósitos sin ser descubiertos.

Practicada la detención de Emilio y Cándido el día 28 de septiembre de 1995, y una vez informados del motivo de la misma, indicaron a los agentes policiales el sitio donde habían dejado el cadáver de Anabel, y relataron su versión de lo ocurrido».

Dimecres 6

Asilats i refugiats: Estat espanyol, Unió europea i comunitat internacional

Com es gestionen tants tipus de normes?

Dret europeu i dret intern

¿Què és la Unió Europea? La Unió Europea és un ens politico-jurídic supranacional. Des de la vessant política és un actor amb competència per exercir política interna, amb els propis estats de la unió, i externa amb estats no membres. Des de la seva vessant jurídica el paper de la Unió Europea és un cos normatiu independent de l’ordenament dels estats que l’integren. És doncs que trobem dins d’aquesta última vessant el pròpiament dit dret comunitari. El dret comunitari és un ordenament diferent del dels estats que conformen la unió, però que entra a formar part dels sistemes jurídics d’aquests.

Dret internacional públic i privat

El dret internacional és l’ordenament jurídic regulador de les relacions entre ens internacionals, és habitual la distinció entre el dret internacional públic i privat. El dret internacional públic és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions externes entre els estats i els organismes internacionals públics. En canvi, el dret internacional privat regula les relacions entre particulars, no soluciona conflictes només determina l’ordenament a aplicar entre les diverses possibilitats.

Relació entre el dret internacional, europeu i intern

El dret internacional forma part del nostra ordenament des que Espanya signa el “tractat” internacional en qüestió. Un cop l’ha signat està obligat a incorporar la norma internacional en l’ordenament intern i, si no ho fa, estarà incomplint el mateix. Entre el dret intern i l’internacional regeix un principi de primacia en favor de l’aplicació de l’internacional, de manera que, no es pot al·legar una norma estatal per justificar l’incompliment d’una norma internacional que vinculés aquell estat (art. 27 de la Convenció de Viena 1969). La diferència que podem establir amb el dret europeu és que tots els actes adoptats per les institucions de la Unió, els seus òrgans, dirigits a la comunitat d’estats membres tindran plens efectes sobre ells sense necessitat que cada estat els signi. Això és en virtut, d’haver signat anteriorment els tractats constitutius de la UE i haver-ne cedit part de la seva sobirania.

El debat acadèmic com a eina: hauria de coaccionar-se al Regne Unit per a que activés l'art. 50 del Tractat UE?
A la biblioteca: gestió de bases de dades jurídiques per preparar una mocio parlamentària

L'Elisa del servei de biblioteca de CCSS i la recerca en xarxa

El dret d’asil

El dret d’asil té dues manifestacions clares: l’asil territorial i el diplomàtic. Ambdós comparteixen un mateix fi, la protecció que dispensa un Estat a una persona no nacional que és objecte de persecució per motius polítics o ideològics per l’Estat d’on és originari.

El dret d’asil territorial consisteix en acollir a una persona, nacional d’un Estat diferent, que és objecte de persecució política o ideològica dins del seu Estat d’origen.

Des del dret públic internacional, la figura no es reconeix fins al 1948, i va ser obviada en els pactes de la ONU dels anys seixantes. Actualment, regeixen els principis que es concretaren en la Declaració 2312 sobre l’Asil Territorial, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides de 1967, que són:

1- La concessió de l’asil és un acte humanitari i pacífic i, en tant que tal, no pot ser considerat per un altre Estat com un acte bel·ligerant.

2- Si un Estat considera difícil concedir l’asil o continuar la seva concessió, altres Estats, individual o conjuntament, a través de les Nacions Unides consideraran, com esperit de solidaritat internacional, les mesures adequades per alleugerir la càrrega del primer Estat.

3- Principi anomenat del non refoulement, segons el qual cap persona podrà ser rebutjada, expulsada o extraditada a països on pugui ser objecte de persecució.

En relació a la figura dels refugiats, l’ONU realitzà diverses accions en ares de la protecció d’aquests. Entre elles cal destacar la creació de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) del 1949 i l’Estatut sobre els Refugiats de Ginebra del 1951, que en el seu art. 1 defineix el concepte de refugiat, així com el Protocol d’aplicació de l’Estatut de 1967.

Pel que fa a Espanya, amb la seva integració a l’ONU, ratificà els acords mencionats anteriorment. Alhora, la Constitució Espanyola en l’art. 13.4 recull el dret d’asil i vincula al poder legislatiu a desenvolupar-lo. Actualment, el dret d’asil es regula en la Llei 12/2009, de 30 d’octubre. Aquesta llei s’encarrega d’actualitzar i adequar la normativa estatal sobre el dret d’asil a la normativa comunitària, així com el criteri que recentment havia consolidat el TC via jurisprudència. Així doncs, la Llei 12/2009 ha incorporat novetats relatives a:

- Mecanismes de protecció previstos en l’Estatut dels Refugiats

- Accés al mercat laboral dels sol·licitants d’asil

- Abast de les condicions materials d’acollida

- Internament dels sol·licitants

Arribats a aquest punt, hem de distingir la persona asilada de la persona refugiada. La primera es regeix principalment per la Declaració Universal dels DDHH i la Declaració sobre l’Asil Territorial de l’ONU, i la segona per l’Estatut del Refugiat; les similituds entre les dues figures són altes, però el cert és que els motius que pot al·legar una persona per poder acollir-se a l’Estatut de Refugiat són més limitats.

El dret d’asil diplomàtic és diferent del dret d’asil; comprèn un tipus de protecció de les persones emparades pel dret d’asil que consistirà en poder-se refugiar en els locals de la missió diplomàtica acreditada en un altre Estat. Ara bé, no està reconegut pel dret internacional general, sinó que lliga gairebé exclusivament als països d'Amèrica Llatina, com un costum regional, perquè apareix recollit en la seva Convenció Interamericana. En canvi, no es troba recollit en la Convenció de Ginebra, i per tant Espanya no el reconeix com a dret i per tant no està obligada a garantir-lo.

Activitats pràctiques

- Pràctica legislativa, com modificar la Llei 12/2009 per poder evitar i fer front, de forma explícita, a la situació de les devolucions “en calent”.

- Pràctica de recerca, quins articles de la Llei 12/2009 preveuen les novetats referides en matèria d’asilats, mencionades a priori.

- Pràctica de discerniments conceptuals, coneixent la Declaració de DH de les NU i l’Estatut dels Refugiats de la mateixa, diferenciï entre asilat i refugiat.

- Pràctica constitucional, per què el dret d’asil és una matèria de competència estatal i es regula per llei orgànica.

Material

- BOE, motor de recerca legislativa

- Declaració Universal dels Drets Humans

- Declaració 2312 sobre l’Asil Territorial, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1967

- Convenció sobre l’Estatut del Refugiat, Ginebra, de 1951

Dijous 7

Simulació parlamentària: pactem?

Moció: les famílies que acullin asilats rebràn una subvenció pública

PROCEDIMENT LEGISLATIU

Procés pel qual un acte normatiu s’integra en l’ordenament intern de l’Estat espanyol. El procediment consta de 3 fases, sense perjudici d’una fase prèvia.

Fase prèvia a la iniciativa

En cas que el Govern tingui interès en iniciar el procediment legislatiu, haurà de realitzar un avantprojecte de llei, plantejat pel Ministeri competent i aprovat pel propi Consell de Ministres.

Fase iniciativa

En aquesta fase, desenvolupada com a regla general al Congrés dels Diputats, es presenta el text articulat via proposta de llei. Els titulars de la iniciativa poden ser:

a) El Govern, via avantprojecte.

b) Els Diputats, via iniciativa (15 Diputats o un Grup Parlamentari).

c) Els Senadors, via iniciativa (25 Senadors o un Grup Parlamentari).

d) Assemblees de les Comunitats Autònomes, segons procediment fixat en el seu Estatut.

e) Iniciativa Legislativa Popular, seguint certs requisits i respectant les matèries vetades.

Es diferencia la iniciativa del Govern de les següents, donat que el Govern tramitarà un projecte de llei i en els altres casos s’anomenarà proposició de llei. Posteriorment, es presentaran a la Mesa del Congrés. Aquesta mateixa iniciativa, ha d’anar acompanyada, no només de la proposta, sinó d’una exposició de motius i dels antecedents. En aquest punt, es distingeix el projecte de la proposició donat que el primer passarà directament a la fase següent i en canvi la proposició requerirà d’una presa en consideració.

La presa en consideració és un tràmit que té com a objecte l’acceptació de la proposta, és una primera lectura. Conseqüentment, es produeix un debat a la totalitat, intervenint en primer lloc l’Estat, si ho desitja, després els promotors de la mateixa, finalitzant amb el torn de rèplica. Un cop sotmesa a votació, requereix d’una majoria simple per passar a la següent fase; si no, finalitza el procés. Tot plegat sense perjudici que les iniciatives puguin ser retirada en qualsevol moment.

Fase constitutiva

Són el conjunt de tràmits reglats per fixar el contingut d’una llei, en essència sense distinció entre les dues tipologies mencionades a priori.

La mesa, un cop acceptada la iniciativa, publica la mateixa al Butlletí Oficial i la deriva a la Comissió temàtica corresponent, obrint així el termini d’esmenes (15 dies prorrogables). Aquestes poden ser de 2 tipus:

1) Esmenes a l’articulat: proposen modificacions sobre el text. Poden ser d’addició, supressió o text alternatiu. Les pot presentar un Diputat o Grup Parlamentari.

2) Esmenes a la totalitat: qüestionen tot el text, i només poden ser presentades pels Grups Parlamentaris. Poden ser de devolució, implicant el rebuig de la iniciativa quan derivi del Senat; o poden ser de text alternatiu, continuant el procés però canviant el text en la seva totalitat.

Un cop emeses les esmenes, si són a l’articulat derivaran en la Comissió, en canvi si són a la totalitat obligaran a un debat en el Ple, paralitzant el procés. En el debat sobre l’esmena a la totalitat, si aquesta s’accepta, la proposta finalitza o es modifica el seu contingut pel de la proposta aprovada. Si no s’accepta l’esmena, continuen els tràmits.

Un cop finalitzat el tràmit d’esmenes, s’inicia el treball en Comissió, la qual designarà una Ponència (grup reduït de Diputats) on es negociarà la proposta a porta tancada, redactant un primer document, anomenat informe. Successivament, aquest informe més les esmenes no acceptades en aquesta ponència retornaran a la Comissió, on es debatrà i es votarà l’informe amb les esmenes no aprovades, i on s’hi podran plantejar esmenes per corregir errors o transaccionals. La versió resultant s’anomenarà dictamen de la Comissió, que es remetrà al Ple.

Un cop al Ple, s’iniciarà novament el debat i votació; debatran article per article o els englobaran en temes. Alhora, es podran plantejar esmenes noves igual que a la Comissió (errors i transaccionals). En cas de Llei ordinària, aquest procés requeriria de majoria simple; en cas de LO, requereix una majoria absoluta. Si s’aconseguís la majoria requerida, el text s’enviaria al Senat, on se seguirien els mateixos tràmits que al Congrés.

Les opcions del Senat són més limitades que les del Congrés, tant en els seus terminis de treball (2 mesos) i a l’hora de realitzar esmenes:

1) Esmenes a l’articulat: proposen modificacions sobre el text. Poden ser d’addició, supressió o text alternatiu. Les pot presentar un Diputat o Grup Parlamentari.

2) Vetos: són esmenes a la totalitat que plantegen la fi de la tramitació. Es debaten i voten a la Comissió, i es tornen a debatre i votar al Ple. Requereixen d’una majoria absoluta.

Amb el text definitiu del Senat poden tenir lloc diversos supòsits:

a) Que no hi hagi cap esmena i que per tant s’aprovi el mateix text del Congrés.

b) Que el text del Senat tingui alguna diferència derivada d’alguna esmena.

c) Que s’aprovi un veto.

En els últims dos supòsits el text ha de retornar al Congrés. En cas d’esmenes, aquestes seran votades una a una i requeriran de majoria simple, si no són aprovades seran rebutjades. En cas de veto, el Congrés pot aixecar-lo, l’haurà de sotmetre a primera instància de votació i requerirà de majoria absoluta; subsidiàriament, si no hi ha majoria absoluta, hauran d’esperar 2 mesos per tornar a sotmetre el veto a votació, requerint llavors majoria simple; en cas contrari no es podrà aixecar el veto. En cas de llei orgànica, només es podrà aixecar en primera votació per majoria absoluta, no hi ha possibilitat de fer una segona votació.

Fase integrativa de l’eficàcia

La tramitació parlamentària ha finalitzat. Ara toca dotar d’eficàcia la llei. El procés s’allunya del Parlament, i la responsabilitat recau en el Cap de l’Estat: el Rei. El Rei firmarà referendat pel President del Govern, integrant l’acte normatiu en l’ordenament i publicant-lo posteriorment al BOE.

Cas Anabel Segura: acabem la instrucció!

Oficina judicial: quines proves accepten?

Divendres 8

Vista oral del Cas Anabel Segura

El tribunal: la responsabilitat de decidir

La fiscalia i la protecció dels interessos comuns

La família es persona com acusació particular

Tothom té dret a una defensa

Els acusats són interrogats

El pare testifica

Testimoni ocular

La condemna per assassinat i segrest: 20 anys de presó per a un dels acusats i 20 internament en un centre psiquiàtric per a l'altre per apreciar-se una eximent completa de transtorn mental

I per acabar: improvisem discursos sobre el que hem après
I per acabar...

Les vostres opinions

el certificat!

Veniu a descobrir el dret a la UAB!

Us esperem!

Juliol 2016

Col·laboren:

ICE

Facultat de dret. Slipi Facultat de Dret

Elisa Campos Biblioteca CCSS

Quim Espanyol, Col·lectiu Ronda

Grup d'Argumentació i Debat:

Balada Khouja Esther

Bernal Pérez Edward

Blázquez González Asmit

Castro Judith

Farnés Agramunt Jordi

Fodor Mihai

Gabriel Pizarro Guillem

Juan García Àlvaro

Martínez Domingo Javier

Ribas Oriol Pol

Ribera Juanpere Helena (coordinadora)

Ros Fornells Natàlia (coordinadora)

Samaniego Asenjo Gorka

Sánchez Hernández Xenia

Torrecilla Benítez Juan

Pérez Francesch Joan Lluis (Responsable acadèmic)

Bonet Esteva Margarita (Responsable acadèmica)

Created By
Bonet Margarita
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.