Quan tornem al poble, trobo molta pau en treballar a l’hort de mon pare. Aquí unes fotos del planter que cada any faig de calçots (ens ho intentem sembrar tot nosaltres, de llavors pròpies), o dels primers enciams de la temporada, que cal protegir del fred durant els primers mesos de primavera.

I bé, canviar un poble petit per una gran ciutat com Barcelona m’ha permès descobrir una nova afició: caçar rajoles hidràuliques, recuperant peces antigues (ben segur amb molta història) dels sacs de runa que hi ha pels carrers. És un avís per si mai em veieu furgant entre sacs de runa: no sóc pobre, tothom sap que els científics estem forradíssims.

Quin és el lloc on has viatjat que més t’ha agradat?

Tinc la sort d’haver pogut veure món amb la meva dona, la Iolanda. És una companya de viatge excepcional. Ens agrada molt el sud d’Europa (hem estat a Porto, Nàpols o Atenes), llocs magnífics on a sobre, es menja de conya.

Però bé, hem tingut la sort de poder voltar també per altres llocs. Un dels llocs més increïbles per especials és el Cap de Bona Esperança, a Sud-Àfrica. I un altre, molt més proper, Formentera, l’últim lloc on hem estat.

Una pel·lícula (o més):

M’agrada bastant el cine, i tinc la sensació de què em queden desenes d’obres mestres per veure. Difícil resistir-me a una pel.li de Kubrick (exceptuant “2001, una odissea a l’espai”, que pfffff em va costar moltíssim). Fan dels clàssics, en blanc i negre (admirada Bette Davis!), però també de Berlanga, que era un mestre. Si n’he de triar alguna, potser la que he vist més vegades és “Vértigo”, de Hitchcock. De petit, em sabia de memòria “La gran evasión”, de John Sturges.

Una sèrie (o més):

Tinc la norma de només veure sèries que ja han acabat, per evitar el “mono”. Em vaig saltar la norma amb “Joc de trons” i ara en pago les conseqüències. Això em fa ser molt poc “cool” i no poder seguir les converses entre seriòfils. Una de les que més m’ha agradat i que recomano és “The Sopranos”, tot i que fa un parell d’anys vaig tornar-me a mirar els quatre primers capítols i, comparat amb el ritme frenètic que tenen les sèries avui en dia, la vaig trobar leeeeenta.

Un llibre (o més):

Durant una època vaig llegir moltíssim però ho vaig anar deixant. Aleshores em vaig marcar el propòsit de llegir sis llibres a l’any, cosa que he aconseguit complir els cinc últims anys. Amb una norma simple: el llibre només s’acaba si ve de gust. Si el llibre no motiva, es tanca i per una altra ocasió serà. Dos llibres d’aquells que no pots parar de llegir: “El nom de la rosa”, d’Umberto Eco; i en especial “Per qui toquen les campanes”, d’Ernest Hemingway. Ara bé, el “Daodejing” i “L’art de la guerra” són dos llibres immensos, escrits fa segles però aplicables en quasi tot els aspectes d’avui en dia.

Un grup, cantant o estil musical:

Escolto de tot, però sóc un fan incondicional de les músiques tropicals: el reggae, l’ska, el rocksteady. A part de l’ultramític Bob Marley, m’agrada molt treballar escoltant “Toots and the Maytals”, un grup incombustible:

D’altra banda, m’agraden molt també els grups que van acostar-nos i descobrir-nos aquests ritmes, com els Kortatu (banda sonora dels meus temps d’institut) o els Obrint Pas, més propers.

Una cita amb la qual t’identifiques:

Keep Calm and Carry On

Em sembla insuperable!

Un record que no voldries oblidar:

Buf! Difícil escollir-ne un. Petites coses... Potser em quedaria amb com de content estava mon pare quan va fer per primer cop de Rei Gaspar a la Cavalcada del meu poble. O l’última sortida com a monitor de l’esplai, on vàrem fer el tros del Camino de Santiago que creua el País Basc. D’actuals, el gaudi de poder fer el primer cafè del dia al llit, amb la meva dona, mentre ens anem despertant.