LA NEU

Dalt del cel, i ballant segons el ritme que marca el vent, hi viuen els núvols; les gotes de pluja en el seu interior estan protegides pel tou de cotó fluix de què estan fets.

I vet aquí que aquestes gotes juganeres esperaven el dia en què el núvol s’ajuntés amb els seus germans i estigués tan comprimit que esclatés, aleshores seria el moment, el moment en què començaria la seva aventura, el seu viatge… primer un salt vertiginós fins a la terra, algunes anirien a parar al tou d’herba, altres seguirien el curs del riu, altres al llac… quin seria el seu destí? Això era una sorpresa!

Però el núvol va tardar a esclatar, tant que en aquella època el fred era viu, les gotes dins del núvol van començar a tenir fred i notaven en els seus cossos transparents una estranya sensació.

Prepareu-vos noies, va dir la gota més experta, ens ha tocat, ens ha tocat! Serà una experiència única, diferent.

Explica’t, què és el què ens ha tocat?

La temperatura ha baixat, el nostre cos s’està transformant poc a poc ens estem arrodonint, ho noteu? De mica en mica la nostra transparència s’està transformant en blanc enlluernador…

No va tenir temps d’acabar de parlar que totes les volves van notar un fort moviment.

A punt per l’aventura?

Sí! Van respondre totes a l'hora.

I van començar el viatge il·lusionades i contentes, lentament van anar caient fins arribar a tocar el terra i totes juntes unes al costat de les altres van transformar el paisatge.

Created By
Antònia Molera
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.