EL VIATGE D'UN OU DE XOCOLATA

I vet aquí que un dia un ou de xocolata va recordar el què l'hi havien explicat quan era petitó.
QUAN SIGUIS GRAN I ARRIBI LA PASQUA, ET POSARAN DAMUNT D'UNA MONA
Sense saber perquè havia de fer tal cosa, va començar el viatge tot buscant una mona.

L'ou de xocolata sabia que una mona, era un animaló amb cua llarga, que s'enfilava als arbres...

Caminant caminant, va arribar a un bosc, va mirar i de sobte, va veure un animaló enfilat a la branca d'un arbre. L'ou molt emocionat s'hi va apropar i li va demanar: - Ei, tu ets una mona? - No! No sóc cap mona jo, sóc un ocell i no crec pas que en trobis cap de mona per aquí. A les mones els hi agraden molt els plàtans i aquí no n'hi ha ni un.
L'ou va continuar caminat fins a arribar a un poble on hi havia una botiga plena de caixes de fruita, en una d'elles hi havia plàtans. Es va asseure i al cap d'una estona va passar un animaló amb la cua llarga. L'ou molt nerviós li va demanar: - Ei, tu ets una mona? -Una mona? No, jo sóc un gat i no crec pas que en trobis cap de mona per aquí, les mones estan al zoo!

L'ou va continuar caminat fins a la ciutat veïna on hi havia un zoo.

Per fi va veure un animaló amb la cua llarga que s'enfilava a les branques dels arbres i que menjava plàtans.
QUINA EMOCIÓ!!! - Ei, tu ets una mona? - Sí, que sóc una mona. - Per fi t'he trobat! Em deixes posar sobre teu?
- D'acord! Sempre he volgut portar barret! L'ou es va enfilar al cap de la mona i quedaven ben originals. QUE PASSARÀ ARA? Es preguntava l'ou.

I l'únic que va passar, va ser que la gent se'ls mirava estranyats. Alguns els senyalaven i reien divertits. Fins que va passar una nena menuda i els va preguntar:

Què hi fa una mona amb un ou de xocolata al cap?

L'ou li va explicar el què li havien dit de petit i la nena divertida va respondre: - LA MONA DE PASQUA! - Aquesta no és pas la mona que busques! Tens de buscar un pastís de nata, crema, xocolata... - I on El puc trobar? - Doncs, a casa del pastisser, vols que t'acompanyi?
Tot xino – xano, van arribar a una pastisseria. El pastisser, en veure l'ou, el va agafar i el va ben guarnir. Després, el va posar sobre el pastís... No sabeu pas el goig que feien la Mona de Pasqua i l'ou al damunt.

L'ou Estava il·lusionat damunt del pastís. La gent se'ls mirava, i els petits? Ai els petits, els hi brillaven els ulls, la boca se'ls feia aigua i la llengua envoltava suaument els seus llavis.

Finalment l'ou de xocolata va entendre quin era el seu destí.

Sabeu el que Havia de fer l'ou? Doncs...

ALEGRAR LES PANXES DE LA GENT!!!

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.