Han passat tres anys de l’exposició del 1929. Molts dels edificis han quedat en desús.
La fundació dels Orphea
L’autor de la primera pel·lícula parlada del cinema espanyol, Francisco Elías, juntament amb el productor francès Camille Lemoine i l’enginyer de so i fundador de Ràdio Barcelona Josep Maria de Guillén-Garcia, trien el Palau de la Química per muntar-hi els primers estudis de cinema sonors d’Espanya. Aconsegueixen llogar-lo a bon preu a l’Ajuntament de Barcelona i el transformen en els Orphea: els primers estudis de cinema sonors de l’estat.
Elías pot filmar la primera pel·lícula parlada feta a Catalunya: es diu “Pax”. És una coproducció amb França. Primer en fan una versió en francès. Però els diners s’acaben i mai s’arriba a fer-ne la versió espanyola.
Els platós dels Orphea no tenen competència i no s’hi paren de rodar pel·lícules. Entre el 1932 i el 1936, als Orphea es filmen llargs com “Boliche”, un film protagonitzat per Irusta, cantant de tangos de gran èxit a l’època. O “Mercedes”, primera comèdia del cine sonor espanyol.
Cinema en català
I en llengua catalana no es fa cap pel·lícula? Tota la producció és en castellà, llevat de la doble versió d’“El cafè de la Marina”, el primer llargmetratge parlat en català, dirigit per Domènec Pruna.
El cinema català és en mans d'empreses privades amb un objectiu ben precís: rodar films en castellà per guanyar més diners.
Arriba la Guerra Civil
Arriba la Guerra Civil, els Orphea sobreviuen al primer incendi i durant la guerra són ocupats per la CNT/FAI.
S’hi roden films revolucionaris d’ideologia anarquista. Acabada la guerra, seran els vencedors els que imposaran la seva ideologia feixista.
Durant dues dècades, als Orphea s'hi fa un cinema patriòtic, franquista, que ven un país ideal. I s’hi segueixen fent comedietes i un munt d’espanyolades a l’estil “Cine de Barrio”. S’ha d’entretenir sense fer pensar gaire.
El primer film en color
L’any 1949, entre comedieta i comedieta, s’hi roda el drama “En un rincón de España”, el primer film en sistema Cinefotocolor. Els Orphea ja són en color!
Per cert, el color arriba al nostre país deu anys més tard que a Amèrica. Una curiositat més.
També són “made in Orphea” pel·lícules de gran èxit com “El último cuplé”, protagonitzada per la sex symbol consentida del moment, Sarita Montiel.
Però si amb “El último cuplé” la Montiel i els Orphea han fet plorar tot Espanya, amb l’última visita de l’actriu als estudis, les llàgrimes són definitives.
Durant el rodatge de “La bella Lola”, el 28 de juny de 1962, torna el foc i s'escriu el The End definitiu dels Orphea. Un incendi potser casual, però sense cap interès per apagar-lo. El fantasma de l'especulació immobiliària a la Barcelona de l'alcalde Porcioles plana sobre la runa dels Orphea.
Bobines, càmeres, focus… i els records de poc més de 30 anys de la vida del nostre cinema convertits en cendra. Un final poc lluït per als estudis pioners del so a Catalunya i Espanya.
L’Acadèmia del Cinema Català ha homenatjat els Orphea Film i els Estudis Trilla, pioners del cinema sonor a l’estat, amb un mural urbà commemoratiu que es pot veure a l’avinguda Ferrer i Guàrdia de Barcelona, a Montjuïc.
