Sabeu que per Nadal tot és màgia?
Aquella nit, al bosc feia molt fred i tots els animalons es ficaven als seus caus.
Un cérvol petitó, es guardava del fred amb l’escalfor de la seva mare. Estava a prop, molt a prop d’ella i somniava... tenia un somni bonic, molt bonic, un somni màgic.
D’un bot es va alçar i va sortir del cau. No sabia ben bé on anava, però va deixar que les seves febles potetes el portessin.
A les branques dels arbres hi havia gotetes de rosada. Es veia el reflexa de la lluna darrera uns núvols transparents com una llanterna que està a punt d’apagar-se.
Caminava i caminava bosc avall.
El dia començava a despuntar i el cel cada vegada estava més cobert.
De sobte petites voliaines blanques queien lentament i al cap de poca estona la neu queia amb més força.
Les seves potetes s’enfonsaven en la neu. Era divertit saltar i enfonsar-se!
Tot cansat es va aturar sota d’uns arbres vestits de blanc. les branques estaven tan plenes que algunes no van suportar el pes i es van anar inclinant deixant caure la neu lentament com si baixés per un tobogan. Aquells arbres eren avets.
Es va apropar a una finestra embromada i el seu alè va dibuixar una rodona per on va veure a una família feliç, dos menuts molt riallers amb rosetes a les galtes per l’escalfor del foc a terra, estaven amb els braços alçats amb un bastó a punt d’estovar un tronc tapat amb una manta.
No s’ho podia creure!
De tant que es va apropar al vidre es va donar un cop i amb el soroll els nens el van veure.
- Papa, mama, deixem - l’ ho entrar! Està moll i te fred, que no agafi un refredat!
El cervató va entrar tibat per els nens i va dir:
- Què us ha fet el pobre tronc?
- Què vols dir?
- Jo us he vist! Estàveu a punt de deixar - l’ ho fet un nyap amb aquests bastons!
La mare li va dir:
- No et preocupis, no li faran mal, és un tronc màgic, és la màgia del Nadal.
El petit cérvol va mirar al seu voltant i va veure un avet com els que va veure al bosc, guarnit amb boles com si fossin arracades i amb cintes com si fossin collarets i a més, estava envoltat de llumetes que s’encenien i apagaven!
Al costat de l’avet, hi havia un poblet amb cases petites, muntanyes petites, rius i llacs petits, persones i animalons petits i el terra cobert de molsa empolsinada com la que va trobar al bosc i...
Al costat del foc a terra, el tronc! Un tronc com els que li van barrar el pas al bosc.
- Aquest és un tronc màgic. Si t’has portat bé, després de picar – l’ ho mentre es canta una cançó... et caga torrons, neules i també alguns regals.
I així va ser, després de fer tot això, el tió, va cagar! I li va dir al cérvol:
- Les pistes que t’he deixat al bosc, t’ha portat fins aquí.
Uns dies abans de Nadal, les famílies vesteixen les cases de festa i hi posen l’avet, l’arbre de Nadal, aquest món en miniatura és el pessebre i jo soc el tió, el tronc màgic que em desperto per Nadal.
Busca, busca sota meu, també hi ha un regal per a tu.
El cérvol ho va fer, va furgar sota el tió i va trobar pomes i pastanagues. Feia bots d’alegria.
- Au, ara torna cap a casa teva, no facis patir a la teva marona!
Després de què els petits l’abracessin i l’omplissin de petons, va marxar corrent, corrent empaitat per un vent gelat de desembre.
En arribar al cau, va compartir els regals i mentre menjaven explicava a la mare el que havia viscut.
Van fer un bon àpet i en acabar, el petit li va dir:
