ON ETS NINOT DE NEU?

Què era allò? Els seus ulls estaven ben oberts, tot estava diferent, quan se’n va anar a dormir, la gespa del jardí era verda, les branques dels arbres marrons... i ara, ara era tot blanc!
La mare se’l va trobar amb el nas enganxat al vidre de la finestra.
Noè, ha nevat, això de color blanc és neu.
Era la primera vegada que en Noè veia la neu, havia nascut a l’Àfrica, tenia quatre anys i feia sis mesos que els seus pares adoptius l’havien anat a buscar.
La mare el va ben abrigar, un jersei gruixut, un calçat ben calent i cap a fora.
En Noè va notar que els peus se li enfonsaven i espantat va agafar la mà de la mare ben fort.
No passa res fill, la neu és tova, sols has d’anar amb compte de no relliscar.
A l’altre costat de la tanca del jardí, es van sentir les rialles d’uns nens, va veure que es tiraven boles de neu i no es feien mal...
Mare, que puc anar-hi?
I en Noè s’hi va apropar, en Marc i la Jana van quedar hipnotitzats mirant-se’l, el color de la seva pell, ressaltava damunt el blanc de la neu. Van despertar quan el nen de color de xocolata va llençar una bola de neu que va anar a parar a la cara d’en Marc.
Què puc jugar?
Oi tant que sí!
Les boles blanques volaven d’un costat a l’altre i aquesta “lluita” va acabar amb una gran idea:
- Farem un ninot de neu!
Dit i fet.
Un cop acabat, no li faltava cap detall, una bona bufanda, un barret de llana...
En Noè, cada nit se’l mirava des de la finestra i li deia:
Abriga’t bé, no tinguis fred!
Tal com li deia la mare a ell, i al matí, passava una bona estona amb el seu nou amic.
Un bon dia, va decidir d’explicar-li coses del lloc on havia nascut, ben segur que el ninot de neu no hi havia estat mai, almenys ell no hi havia vist mai neu allà, no hi feia mai fred...
Tot és tan diferent!
Els dies anaven passant i en Noè no s’adonava que el seu amic cada dia era una miqueta més baix i una miqueta més prim, estava tan bé amb ell que ni es fixava amb el seu aspecte.
Un matí, però, en sortir al carrer, en el lloc de sempre sols hi va trobar el barret, la bufanda i la pastanaga que li feia de nas. On ets ninot de neu? Que ja no vols ser amic meu?
Els intents de la mare per explicar-li el què havia passat, van ser inútils, no van fer que el nen se sentís millor i va passar tot el dia trist i ensopit.
I..., aquella nit, va somniar amb el seu amic.
No pateixis Noè, sempre seré el teu amic, en somnis farem moltes coses junts, jocs, aventures... i a l’hivern que ve, el dia què les volves caiguin i tornin a transformar el paisatge, fes una bola ben gran, un altre de més petita... torna fer un ninot de neu i junts, tornarem a passar uns dies inoblidables.

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.