Loading

Els primers dies de la II República en imatges

El 14 d’abril de 1931: La proclamació de la República:

El 14 d’abril de 1931, i des del balcó de la Generalitat, Francesc Macià va proclamar la «República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica».

Una estona abans, Lluís Companys havia proclamat la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona.

La gent, espontàniament, sortí a celebrar-ho pels carrers, tot cantant i mostrant banderes republicanes.

El diumenge 12 d’abril de 1931, el Govern espanyol havia convocat unes eleccions municipals per a valorar el suport a la monarquia i pretenia –posteriorment– celebrar-ne unes altres, a Corts, amb la voluntat de poder realitzar reformes i limitar els poders de la Corona.

La realitat, però, fou que la majoria de partits polítics –i de votants– es van plantejar aquelles eleccions municipals com un referèndum sobre la monarquia.

I el resultat va donar la victòria a les candidatures republicanes-socialistes en 41 de les 50 capitals de província, tot i que en moltes zones rurals –on el caciquisme seguia funcionant– van guanyar els partits monàrquics i, per això, la majoria de regidors seguien donant suport al rei.

El dilluns 13 d’abril, tots els partits estaven a l'expectativa de les reaccions que es poguessin produir. Alfons XIII cercava el suport dels seus partidaris, sobretot de l’Exèrcit, però van decidir no intervenir. Els republicans pretenien fer fora el rei.

El 14 d’abril, a primera hora del matí, Eibar fou la primera ciutat en què es proclamà la Segona República Espanyola. Tothom estava pendent del que passava arreu i també s’esperaven notícies de Madrid. A les 13:30 hores, Lluís Companys proclamà la república a Barcelona i, una hora després, Francesc Macià s’expressava així:

"Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Niceto Alcalá-Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens "apoiem" sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!

A Reus, la proclamació la va realitzar Evarist Fàbregas, en prendre possessió de l’alcaldia.

Amb l’Ajuntament en obres, el traspàs de poder es va realitzar a la seu de l’Instituto Nacional de Segunda Enseñanza, actual Institut Salvador Vilaseca.

«Ciutadans: em faig càrrec de la vara d’autoritat, en nom de la Junta Revolucionària, per posar-la al servei de la ciutat en nom de la República Catalana que ve a substituir el règim que fins al present ens ha ultratjat. Com a president de la Junta Revolucionària constituïda pels vint-i-un regidors que elegíreu el diumenge passat, proclamo la República i en nom d’ella us ofereixo la nostra autoritat per vetllar per l’ordre i la justícia, esperant de vosaltres que sabreu comportar-vos dignament per tal de consolidar el nou règim. Visca Reus! Visca Catalunya! Visca la República!»

Celebracions a la plaça Mercadal en motiu de la proclamació de la República. Al mig hi ha un grup de persones ballant una sardana. (CIMIR / AHAFR / Estanislau Pedrola Rovira “Sandalio” / Registre 6214)

L’actitud de la població va ser festiva i, ràpidament, s’hi van sumar moltes persones per a donar-hi suport i celebrar el que estava passant.

El 15 d’abril de 1931: les grans mostres de satisfacció

L’endemà, dijous 15 d’abril, fou declarat festiu i els carrers es van omplir de treballadors que celebraven la consecució de la República.

«Avui festa nacional. El governador civil de Tarragona, donant acollida favorable a indicacions rebudes de les Corporacions i entitats econòmiques ha disposat, com ha estat fet ja en altres localitats de Catalunya, que el dia d’avui es consideri festa nacional, per a la celebració de l’adveniment de la República.

Cal, doncs, que tota la ciutat, associant-se a la joia popular per aquest fet tan transcendental en la història de Catalunya i d’Espanya, compleixi aquesta festivitat, que serà la de la ‘lliberació’ del poble i la del restabliment del Dret».

(Diario de Tarragona, 16 d’abril de 1931.)

A les imatges s’hi pot veure el balcó de la Generalitat i el de l’Ajuntament, amb la plaça de Sant Jaume plena de persones que celebren la proclamació amb banderes republicanes. El carrer Ferran i la Rambla també estaven plenes de vida.

La proclamació fou pacífica, cívica i festiva, però tot i les proclames polítiques per a que seguis sent així, a Barcelona es van produir alguns fets puntuals que haurien pogut complicar-se molt. Amb tot, el més destacat fou la crema de l’arxiu del partit monàrquic «Unión Patriótica», que la Vanguardia del dia 16 descrivia així:

«Un grupo de muchachos que tremolaban banderas republicanas se situó frente al local que en la rambla de los Estudios ocupa el partido de Unión Monárquica Nacional, y después de haber proferido diversos gritos subieron a dicho local, invadiéndolo.

Fueron descolgados los retratos de don Alfonso y del general Primo de Rivera, y entre grandes aclamaciones fueron lanzados a la calle, así como otros objetos, quemando parte de una documentación, que en su registro encontraron los manifestantes.

En la calle despertó gran entusiasmo este acto, siendo aquellos retratos destrozados en pequeños trozos.

El encargado del Café Royal, Ramón Trimulet Turbau tuvo la desgracia de que le cayera encima uno de los objetos que desde arriba eran arrojados a la calle y le produciera la fractura de un dedo de la mano izquierda.

Los manifestantes, antes de partir, enarbolaron la bandera Republicana en el asta del balcó principal de l'entitat i després de fer-ho, entre grans ovacions, és dirigit al local que ocupa la Joventut Monàrquica al carrer de Pelayo, quemant tota la documentació que en els fitxers trobats, hazaña que repiti en el local de la denominada «Peña Ibèrica», instal·lada a la plaça de la Universitat.

Los incidentes no tuvieron mayor importancia, que la que dejamos consignada”.

I un tiroteig al carrer de l’Hospital, mentre els vianants celebraven el que estava passant. Com a conseqüència dels trets, van morir dues persones i vuit més van resultar ferides.

Amb tot, les imatges mostren una Barcelona festiva:

Imatges de la plaça de Catalunya plenes de gent que porta senyeres i banderes tricolors. Altres persones ho celebraven dalt d’un camió tot recorrent la ciutat. Destaca la presència d’un carro amb diverses dones –una d’elles vestida de República– a la plaça de Sant Jaume i la presència d’un grup de soldats a l’entrada de l’Ajuntament, els quals s’ho miren amb una actitud entre curiosa i divertida.

A Reus, aquell dia hi tingué lloc una gran manifestació popular i institucional, de suport a la nova organització política, que va passar per diversos indrets, com la plaça de Prim, el raval de Robuster, el carrer Ample o la plaça d’Hèrcules.

La manifestació estava protagonitzada per diversos grups polítics i entitats, però també per un gran nombre de ciutadans que –a més de celebrar la proclamació– també es manifestaven per a exigir l'alliberament dels presos que havien donat suport a la Insurrecció de Jaca.

El 12 de desembre de 1930, el capità Fermín Galan i el tinent García Hernández, al capdavant de la guarnició militar que hi havia a Jaca, es van revoltar i proclamar la República. La proclamació fracassà i, al cap de poques hores, foren detinguts i afusellats. Els altres militars que els havien donat suport van ser condemnats a cadena perpètua. L’endemà, també van ser detinguts tots els membres de Comitè Revolucionari que s’havien afegit a la revolta.

Aquestes execucions van convertir els dos militars en els primers màrtirs de la Segona República i, a partir de llavors, les seves fotografies van ser presents en molts actes –tal com es veu en les filmacions.

Vista parcial de la plaça Prim durant la celebració de la manifestació pro-amnistia i de suport a la República, convocada per la Federació Obrera local d’acord amb l’Ajuntament. En primer terme, gent del poble que participa a la manifestació al voltant de l’estàtua del General. Al fons les façanes de les cases amb banderes catalanes als balcons. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» Registre 1601)

Dues dones, al centre, porten una bandera. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» Registre 1604)

Grup de manifestants amb diverses bandes. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» Registre 1602)

Els manifestants passen pel davant del Banc d'Espanya, actual Museu de Reus. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registres 6211 i 6277)
En primer terme, al centre de la imatge, dues dones porten la bandera republicana acompanyades per la gent del poble que va participar a la manifestació. Al fons, una bandera amb el lema “Visca la Federació Nacional del Treball”. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 11823)
Grup de manifestants portant una banda republicana amb la inscripció “Societat de Cambrers i Cuiners de Reus”. (Josep Ferré Andreu / Registre 28723)
Manifestació popular i institucional de suport a la república, el 15 d'abril de 1931, la més nombrosa que havia viscut mai la ciutat. A la foto es veu la bandera del "Foment Republicà de Reus". (Josep Ferré Andreu / Registre 23296)
Vista parcial de la plaça d'Hèrcules, on finalitzà la manifestació. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 6213)
Autoritats i militars, en un moment de la manifestació. (Josep Ferré Andreu / Registre 1598). Imatge d’un grup de militars del Regiment de Cavalleria amb banderes republicanes, acompanyats per gent del poble adherida a la festa de proclamació de la República. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1609)
Imatges d’un grup de militars del Regiment de Cavalleria amb banderes republicanes, amb civils que es van adherir a la festa de proclamació de la República. Vista de la plaça dels Quarters, ara de la Llibertat, en el moment de la substitució de la bandera de la caserna. En primer terme, un munt de gent mirant com un soldat fa el canvi en la façana principal de la caserna. Al fons, a l'entrada de la caserna, un grup de militars (el coronel i els caps del Regiment) és quadren tot saludable la banda republicana. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registres 6212 i 25307)
Nena que representa la República, en un moment de la manifestació. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 6273)

Aquella mateixa nit es muntà un castell de focs en la plaça de Prim que, segons el Diario de Reus, fou magnífic i va rebre una gran ovació quan s'encengué el rètol.

Detall del castell de focs col·locat al costat de l’escultura eqüestre del general Prim. (NIEPCE/ Registres 6274, 6275 i 6276)

El 16 d’abril els oficials presos van ser alliberats de la presó de la Mola. L’endemà, el vaixell provinent de Maó va entrar en el port de Barcelona, on fou rebut per una gran multitud que els esperava en l’estació marítima. Entre la comitiva hi havia diversos militars.

Els presos, un cop alliberats, van ser rebuts en diverses poblacions com a autèntics herois. El recorregut, un cop sortiren de Barcelona, passà per Valls i Reus, i d’aquí cap a Tarragona.

Rebuda dels herois de Jaca a Reus, 19 d'abril de 1931. (NIEPCE / Registres 6280)

Un maig convuls

Transcorreguts uns quants dies des de la proclamació, i un cop substituïda la República Catalana per la Generalitat de Catalunya, s'iniciava el temps de l’acció política, amb la implantació de diverses mesures per a fer efectiu el canvi, com per exemple la llibertat de culte o iniciar un procés de secularització de l’Estat. Aquests moviments van ser vistos com una agressió per part de moltes persones i diversos estaments de l’Església que s’hi van oposar.

A Madrid, el 10 de maig de 1931, s’inaugurà el Centre Monàrquic amb l’objectiu d’organitzar tots els qui donaven suport a Alfons XIII. La reacció no es va fer esperar i diversos vianants van intentar assaltar l’edifici, però la Guàrdia Civil ho va poder impedir.

Els rumors de l’existència de nombrosos ferits i, fins i tot, d’un mort van motivar una onada de violència contra diverses institucions religioses, provocant el que fou conegut com la crema dels convents.

Entre els dies 11 i 12 de maig a Madrid es van cremar més d’una dotzena edificis religiosos i els avalots es van estendre ràpidament per altres ciutats, com Màlaga, València, Sevilla, Granada, Còrdova, Cadis, Múrcia o Alacant.

A Catalunya, però, aquella ona expansiva no hi va arribar. De fet, coincidint amb aquelles dates, el president Macià estava fent el primer viatge oficial com a president de la Generalitat.

Entre el 10 i el 12 de maig va passar per les Borges Blanques, Vinaixa, Vimbodí, Montblanc, Valls, la Selva del Camp, Reus i Tarragona. Des d’allí cap a Barcelona, tot aturant-se en diversos pobles de la costa.

Un cop a Reus, el dia 11, fou rebut a l’Ajuntament, des del qual s’adreçà als assistents que hi havia a la plaça. Després, a peu, anà fins a la plaça de Prim per dinar a l’Hotel de Londres i, en acabar, marxà cap a Tarragona.

Vista d’un moment de la visita del president Francesc Macià a Reus. En primer terme, al centre de la imatge, el president de Catalunya dret dalt del cotxe (T- 3050, un Buick propietat de Ramon Rodon) i acompanyat per l'alcalde Evarist Fàbregas. Als costats del vehicle, diverses persones que van anar a rebre el president. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1596)
Vista d’un moment de la visita del president Francesc Macià a Reus. En primer terme, al centre de la imatge, el president de Catalunya dret dalt del cotxe i acompanyat per l’alcalde Evarist Fàbregas. Als costats del vehicle, diverses persones que van anar a rebre el president. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registres 1590 i 1593).
Detall de l'arribada del president Francesc Macià. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1605). Detall de l'arribada. Detall de la salutació entre l’alcalde de Reus i el president de la Generalitat. (NIEPCE / Registres 6261 i 6263)
Detall de la plaça, plena de gom a gom. (Autor desconegut / Registre 24217)
Francesc Macià s'adreça a les persones congregades, des del balcó de l'Hotel de Londres. Detall del president Macià mentre es realitzaven els parlaments. Banquet en homenatge al president Francesc Macià a l'Hotel de Londres. (NIEPCE / Registres 6259, 6528 i 6260)

Paral·lelament a l’acció política també s’estaven produint moviments simbòlics arreu, com actes populars, celebracions i canvis de noms de diversos carrers i places, com succeí a Reus el 26 de maig quan s’inaugurà la plaça de República –actual plaça del Mercadal– amb un gran acte popular.

Imatge dels components de l'Ajuntament republicà. L'alcalde, Evarist Fàbregas, i diverses autoritats militars i locals, acompanyats per membres de la Guàrdia Urbana. (Esteve Puig / Registre 1588)
Vista parcial de l'actual plaça del Mercadal, el dia de la inauguració de la placa que li donava el nom de la plaça de la República. En primer terme, gent que va anar a la inauguració i que omplia la plaça de gom a gom. Al fons, la façana de l'Ajuntament amb els balcons plens d'autoritats, Evarist Fàbregas i el governador R. Noguer, entre d'altres. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1606)
Detall del balcó municipal amb les diferents banderes. S'hi aprecia la placa amb la nova denominació. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1607)
Diverses autoritats locals i provincials, en l’estació de tren de Reus mentre esperaven que passés el president de la República Espanyola per a saludar-lo. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1610)

La Segona República. De la il·lusió a la decepció.

La tradició espanyola havia demostrat, fins aquell moment, que tots els canvis polítics anaven lligats a pronunciaments militars, cops d’estat, assassinats i guerres civils. De fet, qualsevol canvi anava lligat a l’ús de violència.

La Segona República, però, s’havia aconseguit de manera festiva. La revolució va consistir a sortir al carrer per celebrar el resultat d’unes eleccions municipals que mostraven el poc suport que tenia la monarquia. Així, la mobilització de les classes populars per a celebrar aquella gesta fou el detonant del canvi.

Gairebé totes les repúbliques generalment han estat simbolitzades per una dona que representa la llibertat i el futur del poble. En el cas de la República Catalana, el fotògraf Estanislau Pedrola Rovira va immortalitzar una imatge icònica del que seria la República Catalana: una nena petita, carregada d’il·lusió amb un gran futur al davant i tot un poble acompanyant-la.

Amb tot, si la proclamació de la Segona República mostrà un esclat d’alegria i entusiasme, també podem afirmar que va durar poc (1931-1939).

De fet, hem de tenir present que la República i l’autonomia de Catalunya van coincidir amb una crisi econòmica mundial que dificultà enormement alguns dels canvis que s’estaven produint, com les reformes religiosa, agrària, de l’educació, de l’exèrcit o de l’estructura política i social, entre d’altres, i que motivà la reacció en contra dels grups més conservadors.

El 17 de juliol de 1936 es produí un alçament militar a Melilla que donà pas a una guerra civil que s’allargà fins a l’1 d’abril de 1939, quan es posà el punt final al període republicà.

Amb la victòria de Franco i del govern de Burgos s’iniciava un nou règim, la dictadura franquista, que destruí totes les esperances nascudes aquell 14 d’abril.

Proclamació de la República en un poble del Baix Camp. (Estanislau Pedrola Rovira «Sandalio» / Registre 1608)
Proclamació de la República a Cornudella de Montsant (Arxiu Carrutxa / cedida per Generosa Torné)
Created By
Josep Torrents
Appreciate