Loading

There is a life outside Karine fauria

Un apunt de la protagonista: en realitat em dic Karine Marie Elvire Fauria. Si hagués nascut en un país que deixa portar el cognom de la mare m’hagués dit Karine Fauria Jordi!

Què fas quan no ets a la Fundació Pasqual Maragall o el BarcelonaBeta Brain Research Center?

Gaudir del meu tresor, la meva filla Maia de 15 anys, que aviat ja no em deixarà “axuxar-la”… Gaudir de la meva parella, el Christophe, un ésser oposat al 100% al que sóc jo, i que m’aporta equilibri i riquesa intel·lectual amb les seves diferències… També estar amb els meus amics… Cuinar, beure un bo vinet blanc xerrant de política i refent el món…

Quin és el lloc on has viatjat que més t’ha agradat?

Crec que, de tots els viatges que he fet, el que m’ha marcat més és el Marroc amb la meva filla, quan la Maia tenia 10 anys… Va ser un moment d’unió mare-filla al mig d’un país ple de contrastos… La màgia de Marrakesh i l’impacte del desert…

I també el Japó... i especialment Tòkio... una altra gran experiència... I New-York... sobretot Brooklyn a la vora de l'East river un diumenge a la tarda...

Però de tots els viatges, els que són sempre els més especials són els que fem en família amb la nostra Califòrnia de 30 anys... L’aventura es pot descobrir en un raconet proper de l’Empordà o del Priorat... Deixar-te portar pels camins i paisatges fins a un lloc molt peculiar que es transforma durant unes hores en el teu lloc de vida... Una connexió amb tu mateix i amb la natura... The perfect happiness!

Una pel·lícula (o més):

La meva pel·lícula favorita es diu Antonia’s line. És d’una directora holandesa (Marleen Gorris) i va guanyar un Òscar al 1996 de la millor pel·li de parla no anglesa… És una obra magnífica sobre la força de les dones…

També sóc una fan incondicional del David Lynch… M’encanta tot el que fa! M’encanta com és capaç de retallar el món en petites parcel·les desestructurades, d’una bellesa visual excepcional…

Parlant de bellesa... La pel·li més recent de la qual m’he n’he enamorat i que he vist més de 10 vegades és “La Gran Belleza” del director napolità Paolo Sorrentino. És una representació burlesques de la decadència de burgesos Romans. La qualitat de la imatge és espectacular i Roma hi surt més bonica que mai.

Una sèrie (o més):

Com a fan de David Lynch… La meva sèrie number one és, sense dubte, Tween Peaks! Mítica, extraordinària, impactant…

Però aquest últim any m’he deixat seduir per una sèrie que em va recomanar el José Luis: The Leftovers. Crec que té el nivell de qualitat artística d’una obra de Lynch: una imatge pura, la música meravellosa i l’estructura parcel·lada de la història… Al·lucinant!

Un llibre (o més):

En termes de literatura m’agraden dos tipus de lectures que poden semblar totalment incongruents… I potser que ho són… Però així és el món dels gustos…

M’agraden molt el que en el meu país es diu “les grands classiques de la littérature”. El meu clàssic preferit me’l va, curiosament, recomanar el Dr. Baselga i és “Anna Karenina” de Tolstoi. És impressionant! Altres clàssics que m’agraden moltíssim són “La princesse de Clève” de Mme de La Fayette, publicat al segle XVII, un dels primers llibres feministes de la literatura francesa, o “Le Comte de Montecristo” d’Alexandre Dumas, un Thriller captivador de l’època de Napoleó.

Però d'altra banda, també m’encanta la literatura distòpica i de ciència ficció… Very easy reading…

Un grup, cantant o estil musical:

Vaig néixer fan del David Bowie i vaig tenir la sort de poder escoltar-lo dues vegades en concert.

M’agraden també Nick Cave, Leonard Cohen, Madness, Bob Dylan, The Clash, The Cure, The Doors, Mano Negra…

I els meus cantants favorits francesos són: “Noirs Désirs”, “Les Négresses Vertes”, “Zebda” (de Toulouse, com jo), “Alain Bashung” (un dels més grans!) i “Serge Gainsbourg” (l’altre més gran!)...

Una cita amb la qual t’identifiques:

Personalment… Cap… Però he crescut amb el meu pare fent sempre referència a la regla ètica de reciprocitat:

Ne fais pas aux autres ce que tu n'accepterais pas pour toi-même

Un record que no voldries oblidar:

Moments compartits amb la meva filla Maia... La primera paraula que va saber llegir... El seu somriure...

Un somni personal a realitzar:

Marxar a viure un any al nord dels Highlands, a Escòcia, en un cottage perdut a la vora de la mar… Amb llibres, pau i temps...

Amb aquesta iniciativa volem compartir les aficions i records del personal de la Fundació Pasqual Maragall i el BarcelonaBeta Brain Research Center.

Ves pensant les teves respostes, perquè tard o d'hora et tocarà! La protagonista del proper número serà:

Enric Luquero

Recupera les anteriors entrevistes:

Credits:

Created with images by Witizia - "landscape field fence wood green nature fields" • DyosEL - "Wallpaper"

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a copyright violation, please follow the DMCA section in the Terms of Use.