Ja sóc tot un noiet, com diu el pare.
Potser té raó... sí, ben segur que té raó!
Tinc sis anys i entenc més les coses.
El papa fa dos dies que ha arribat, ha estat un any i una mica més treballant molt lluny. La seva feina, diu ell, és regalar somriures.
Vosaltres ho enteneu?
Quina feina més estranya! Pensava jo.
Vaig estar una bona estona sense dir res, pensant el què la mare acabava de dir.
Guerra? Bombes, trets.... com de vegades es veu a la tele?
Això mateix!
Vosaltres sempre m'heu dit que cal parlar, que no calen baralles per arreglar les coses...
Què no ho saben això en aquests països? Què no els hi van explicar els seus pares quan eren petits?
Segur que si fill, però de vegades no sabem escoltar, o senzillament s'ens oblida!