Loading

There is a life outside grégory operto

Què fas quan no ets a la Fundació Pasqual Maragall o el BarcelonaBeta Brain Research Center?

Difícilment puc resistir-me a les muntanyes, a les nits estrellades en refugi, o millor en cabana, o a perdre’m en indrets desconeguts amb la furgo, com vaig explicar recentment en aquest reportatge de Biocat. Resulta que si em proposes una ruta de diversos dies als Pirineus, la probabilitat que digui no és molt baixa.

Besiberri Nord (3014 m)
D'esquerra a dreta: 1) Pelis de furgo dins de la furgo #furgoception 2) Refugi lliure - vols el llit de dalt o de baix? 3) Travessia de 5 dies del Vercors a França

En canvi, si fa mal temps, em pots trobar jugant a jocs de taula. M’agraden tots en general però sempre estic llest per una partida d’escacs o de Go. Jugo fatal, sense cap dubte m’acabaràs fent el Mat del pastor pero està bé, no passa res.

També sempre m’agrada fer un cafè amb llet al Sandwichez o prendre una copa i reinventar el món. Fins fa poc anava mantenint una agenda bastant atapeïda d’intercanvi català/castellà/francès ;-). Al final tot el que és aprendre, crear o riure, I’m in.

Quin és el lloc on has viatjat que més t’ha agradat?

Hi ha tres llocs que destaquen.

1) Islàndia 2014. Sembla que la natura et vol matar a cada pas per una banda, però en canvi aprofites uns paisatges, uns espais, per alucinar. Totes les classes de biologia/geologia s’haurien de fer allà.

D'esquerra a dreta: 1) Fent “esqui de riu” 2) Paisatge del Landmannalaugar 3) Com perdre 20°C en 20 minuts 4) Road to Nowhere

2) Noruega 2015. Amb la furgo. Després de creuar Itàlia, Àustria, Hongria, República Checa, Alemanya i Suècia, arribes a l'extrem-nord d’Europa, i s’acaba la carretera. Van ser dos mesos de llibertat quasi total.

D'esquerra a dreta: 1) Aquí no hi ha wifi 2) El punt més al Nord 3) Natura fins a pèrdua de vista 4) Van life

3) París... soterrani. A París, es poden visitar les catacumbes “oficials”. Pero a vegades, uns amics et proposen unes excursions nocturnes menys oficials… a través dels cents de quilòmetres de carreres tancades al públic i que es troben sota la ciutat. I d’una nit normal passes a aventures memorables. Si un dia anem junts a París, hi hem de baixar. Una cosa peculiar és que durant la guerra, un neurocirurgià parisenc -català de naixement- baixava de nit sota terra per dibuixar mapes de les carreres i ajudar en operacions contra l’enemic. Aquest neurocirurgià - molt famós - es deia Jean Talairach.

Un exemple de “sala” on es pot fer una pausa (les espelmes les posem nosaltres)
D'esquerra a dreta: 1) L'accés a certes zones es pot fer a quatre grapes 2) Hi ha molts llocs diversos i podem fer trobades molt diverses 3) És molt perillós baixar-hi sense algú que ho té tot controlat

Una pel·lícula (o més):

Pelis que tracten de ciència i/o d’ordinadors... Transcendence, Apollo 13, Her, Interstellar, Gravity, Gattaca, The Social Network. Entre les meves pelis preferides, les que porten un “twist in the end” (Fight Club, Vanilla Sky, Memento, A beautiful mind). També confesso que m’agraden bastant unes de Danny Boyle (The Beach, 127 hours, Trainspotting), i de Wes Anderson (Fantastic Mr. Fox, Isle of Dogs). Evidentment, pelis d’aventures i de grans espais (Into the Wild, All is lost, Jeremiah Johnson, Touching the Void) i els clàssics de sempre per fer binge-watching (Jurassic Park, Back to the Future, etc).

Una sèrie (o més):

  • Le Bureau des Légendes (Oficina de infiltrados), una passada! (amb M. Kassovitz, aquest xicot de l’Amélie Poulain). Us deixo el primer capitol aquí (per si voleu practicar el francès).
  • Occupied, un thriller político-ecològic que involucra Noruega, Rússia i Europa.
  • Black Mirror, que ja és super coneguda.

Un llibre (o més):

Hauria de llegir molts més llibres, però almenys soc un fan de Sylvain Tesson (La Vida Simple) d’on van treure la peli Dans les Forêts de Sibérie. M’agraden alguns de Stefan Zweig (Novela de ajedrez, Viaje al pasado, Amok) i de Milan Kundera (La insuportable lleugeresa de l'ésser). Finalment, La Peste d’Albert Camus és un clàssic pero que he tornat a descobrir últimament. Impactant. Ah sí! i també Sin noticias de Gurb i La Plaça del Diamant, que són els primers que vaig llegir en arribar a Barcelona.

Un grup, cantant o estil musical:

Porto sovint els cascos a la feina, això queda bastant clar. Així que de música, n’escolto bastanta i de differents estils.

Doncs això va de coses més mundanes com música clàssica:

  • Franz Schubert (els Impromptus, les Serenates, el Quartet per cordes n°14, el trio per Piano op. 100)
  • Antonin Dvořák (el quintet per piano No. 2, Op. 81 !)
  • Felix Mendelssohn (els trios per Piano n°1-2, el Concerto per violí n°1 en Mi menor, l’obertura de les Hèbrides (en concert, uns calfreds!!)
  • Edvard Grieg (Peer Gynt)
  • Camille Saint-Saëns (el trio per Piano n°2, la simfonia n° 3, el Carnaval dels animals, la Danse macabre). Que són els meus imprescindibles (quasi tots romàntics).

Després el volum sonor augmenta amb coses com el rock psiquedèlic de Tame Impala, el rock industrial de Nine Inch Nails (best concert in my life), el blues rock de Mark Lanegan (best concert in my life), el sludge metal de Baroness (best concert in my life), el mathcore de The Dillinger Escape Plan (most hardcore concert in my life), el postrock de Mogwai o Sigur Rós, el rock electrònic de Ratatat, el folk rock de The National, i fins a coses menys confessables com chiptune, o encara pitjor, músiques de videojocs.

Doncs de varis estils, però per desgràcia encara em falta una cultura en jazz i reggaeton (sorry Eli ;-D )

Una cita amb la qual t’identifiques:

Confesso que l’he hagut de buscar. Aquesta d'Edsger Dijkstra:

The lurking suspicion that something could be simplified is the world's richest source of rewarding challenges.

Un record que no voldries oblidar:

El workshop XNAT 2017 a Rotterdam amb el David. Una experiència tan forta, uns records per contar-los als néts a l'hivern davant de la llar de foc.

Un somni personal a realitzar:

No són somnis en sentit propi sinó diguéssim projectes amb vàries probabilitats a posteriori. Un d’ells que em resultaria important és construir una casa ecològica, sostenible, i transmetre-la.

Amb aquesta iniciativa volem compartir les aficions i records del personal de la Fundació Pasqual Maragall i el BarcelonaBeta Brain Research Center.

Ves pensant les teves respostes, perquè tard o d'hora et tocarà! El protagonista del proper número serà:

Aleix Sala

Recupera les anteriors entrevistes:

Credits:

Created with images by Witizia - "landscape field fence wood green nature fields" • DyosEL - "Wallpaper"

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a copyright violation, please follow the DMCA section in the Terms of Use.