Loading

Girona, el front est de la Guerra Civil Un llibre reuneix per primera vegada la història dels onze aeròdroms que la República va tenir a les comarques gironines, que van ser usats tant en missions de defensa del territori com per atacar posicions enemigues

Alfons Petit | Girona

«Girona no va ser la rereguarda durant la Guerra civil, sinó que va ser un front de combat més, el front est». Aquesta reivindicació la formula David Gesalí (Barcelona, 1964), historiador i bomber que ha coordinat el el llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939) Atac i defensa des de la rereguarda (Gorbs), una obra col·lectiva fruit del treball dels integrants del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG).

El volum proporciona informació detallada, amb fotografies (històriques i actuals) i documents, de cadascun dels onze aeròdroms que van funcionar a les comarques gironines durant la Guerra civil, des dels quals els avions de la República van ser usats tant per defensar el territori com per atacar posicions enemigues.

«Si fas atac i defensa des de la rereguarda no pots considerar que siguis a la rereguarda sinó que en realitat estàs en un front de gerra més», insisteix Gesalí, que considera que aquesta és la principal aportació històrica que fa el llibre, al marge de posar en valor els mateixos camps: «Els llocs de la memòria de les batalles aèries de la Guerra Civil no són a l’aire, són als camps; i aquest llibre, que els identifica i els documenta, pot ser la base per preservar aquesta memòria, i que es tradueixi en senyalitzacions adequades sobre el territori, museïtzacions, visites...».

Un avió bombarder Aero A-101 a l'Aeròdrom de Verges (situat entre La Tallada, Verges i Ullà), l'any 1938

David Gesalí, que viu a Montmeló i treballa de bomber des de fa molts anys a Mataró, s’ha mostrat de sempre interessat per la història i l’aviació. Investigador de l’Associació d’Aviadors de la República i membre del grup de Recerca Didàctica i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, és autor d’una catorzena de llibres sobre camps d’aviació i temes relacionats, i ha participat en la museïtzació d’un parell d’aquests antics equipaments. Gesalí (que a les comarques gironines havia investigat l’aeròdrom de Cassà de la Selva-Llagostera) va respondre a la petició d’ajuda que li va formular el GRAG per reunir en un sol volum la informació que havia anat recollint (i publicant) sobre els diferents camps d’aviació de la demarcació: «És un treball basat en l’obra d’autors especialitzats en cadascun dels camps, tots solvents, en el qual expliquem el paper que van tenir aquests camps gironins en la Guerra Civil, i expliquem amb detall cadascun dels aeròdroms. Es tracta d’un llibre, en definitiva, que és científic des del punt de vista històric, que és divulgatiu, i que a més conté informació pràctica per a les persones que vulguin anar a veure el que queda dels camps».

El llibre s’obre amb una presentació de David Íñiguez, estret col·laborador de David Gesalí, que és qui s’encarrega de fer la introducció i de resumir el paper de l’aviació en la guerra en general i a les comarques gironines en particular. A partir d’aquí, apareixen cadascun dels camps, estudiats pels diferents autors, membres del GRAG: Celrà (Artemi Rossell); Figueres nord (David García Algilaga i Roberto Plà); Vidreres (Lluís Astier); Garriguella-Vilajuïga (David García Algilaga i Roberto Plà); Banyoles (Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet); Puigcerdà (Alfons Mills); Cassà de la Selva-Llagostera (Daid Gesalí); Verges (Aleix Guàrdia); Figueres sud (David García Algilaga i Roberto Plà); Tortellà (Julio Clavijo) i Olot-Les Preses (Josep Maria Cros). El volum inclou també un apartat amb les descripcions dels avions que van usar aquests aeròdroms gironins (que ha escrit David Gesalí), una sèrie de mapes dels camps (obra de Jordi Martínez Guillén) i dibuixos de Robert Plà sobre escenes de la vida quotidiana als aeròdroms.

Avió republicà destruït al terra, a l’aeròdrom de Vilajuïga, el febrer del 1939 | Arxiu Angelo Emiliani

Al marge del paper dels seus camps com a punts de defensa i atac, Gesalí defensa que Girona va ser un front de guerra per l’elevat cost econòmic que van tenir per a la República les operacions militars aèries i antiaèries que s’hi van produir. «Per tombar un avió dels que bombardegen, i inutilitzar-lo, calen 25.000 projectils, i això és una despesa econòmica impressionant. Tenint en compte, per exemple, que hi ha canons que tenen una vida útil de només 10.000 trets. Totes les operacions aèries de les forces franquistes a les comarques gironines comportaven l’enlairament d’avions de defensa, mesures de vigilància a la costa, elements de defensa passiva, gent que atenia els ferits en els bombardejos, protecció per a les fàbriques... Tot això era una despesa brutal i part de la culpa de la derrota de la República va ser precisament que es va quedar sense diners».

Gesalí explica per què Girona va ser un objectiu tan important per a l’aviació franquista: «És per on entra la navegació de cabotatge, procedent de França o d’altres llocs. Quan aquesta navegació entra en territori republicà i sap que pot ser bombardejada prop de la costa, busca on pot tenir més aviat cobertura de l’aviació republicana. I és per això que el Port de la Selva va ser un port importantíssim en aquells moments. El pont de Colera també era molt important, perquè hi entraven mercaderies. En conseqüència, tant el Port de la Selva com Colera reben continus atacs franquistes, i l’aviació republicana crea unitats específiques per defensar aquests i altres nuclis del nord de les comarques gironines». Segons l’historiador, tot plegat és la prova que «aquí es va lliurar una guerra aeronaval constant. Quan fas un buidat d’operacions t’adones que hi ha dies que el front de Madrid estava aturadíssim i en canvi aquí no es parava...». Aquesta intensitat en els atacs va tenir un altre inconvenient per a la República, també econòmic: «A mesura que avança la guerra és cada cop més car portar vaixells a la costa, perquè els capitans coneixen els riscos de ser atacats i demanen més diners... El front es complica cada vegada més tant des del punt de vista de l’atac i la defensa com des de l’econòmic...».

Mecànics dalt d’un avió Katiuska a l’aeròdrom de Banyoles, l’1 d’abril del 1938. | Butlletí Alas Gloriosas de l’ADAR

Els aeròdroms gironins no van tenir només funcions defensives, segons Gesalí: «Des d’alguns camps gironins que tenien bombarders, com Banyoles, Celrà i Figueres, s’ataca per exemple el front de Seròs, i també s’intenta bombardejar el camp de la Sénia, on hi havia la Legió Còndor».

El camp de Celrà va ser el més important a les comarques gironines durant la Guerra Civil. «N’hi havia que ja existien, com el de Figueres, i d’altres que es basteixen a partir de l’inici de la guerra».

Gesalí: «els militars republicans saben des del principi que la guerra aeronaval a la costa de Girona és imminent, i no poder conquerir les illes per part dse les tropes republicanes suposa un punt d’inflexió, perquè obliga a fortificar tota la costa amb artilleria i aviació. I de seguida que apareixen els primers creuers nacionals, el Canàries i el Balears, que bombardegen la costa, començant per Roses, és té clar que s’han de posar en marxa aeròdroms en els quals puguin aterrar bombarders».
Bombardeig de Cassà de la Selva el 29 de gener del 1939, obra d’avions italians | USAM/OMS

De fet, l’únic moment en què Girona va ser efectivament la rereguarda de la Guerra Civil, segons Gesalí, va ser fins que van començar aquests atacs a la costa. A partir d’aquí, «la creació de nous camps va in crescendo, com les operacions militars. Celrà ja existia i serà una important base d’avions de caça i bombarders. Després ve Figueres, que ja havia funcionat com a camp civil, i a continuació s’aniran incorporant Banyoles, Puigcerdà, Vilajuïga, Verges, Cassà de la Selva, Vidreres.,..». La proliferació de camps diferents respon, segons Gesalí, a «la política impulsada pels assessors soviètics de dispersar els mitjans. Era per prevenció: si tenim molts camps podem fer xarxa, distribuir els mitjan en llocs diferents, i mai els perdrem tots de cop».

En els últims dies de la guerra, ja en plena retirada, la derrota de les forces aèries de la República a Girona va tenir un efecte terrible sobre la població civil: «Els avions franquistes van poder atacar sense oposició les columnes que fugien cap a França, fossin de militars o de civils».

Els autors del llibre, excepte Aleix Guàrdia; d’esquerra a dreta, David García Algilaga, Alfons Mills, Roberto Plá, Josep Maria Cros, Miquel Rustullet, Joaquim Ejarque, Lluís Astier, Artemi Rossell, Julio Clavijo i David Gesalí.

Al marge de recuperar-ne la història, i de fer-ho per primera vegada de manera conjunta, el llibre és important, segons David Gesalí, perquè posa en valor el que es conserva d’aquests aeròdroms, i suposa un repte per a les autoritats actuals, perquè sàpiguen donar-hi importància: «Si vas a Anglaterra, no pots recordar la Batalla d’Anglaterra mirant al cel, has d’anar als aeròdroms, que estan museïtzats. Aquí els camps estan en diferents estats; n’hi ha que tenen senyals de l’època del Memorial Democràtic, d’altres estan deixats, en d’altres hi ha restes sense cap pla de museïtzació...».

David Gesalí defensa, davant d’aquesta situació, que «els refugis que hi ha als camps d’aviació són els castells del segle XX, i a veure qui és carrega un castell».

Entrades als refugis de Vidreres, Garriguella i Puigcerdà

L’historiador barceloní confia que hi haurà sensibilitat per dignificar aquests escenaris de la història gironins. En tot cas, apunta que gairebé tots els camps són visitables en l’actualitat, encara que els espais els ocupin avui camps de conreu: «Els refugis i altres construccions es troben normalment als límits del camp», afegeix, encara que admet que hi ha casos en els quals les construccions són actualment propietats particulars i no s’hi pot accedir.

Senyalització actual al camp de Verges, instal·lada per l’Ajuntament de la Tallada i la Generalitat; es trobava entre els termes de Verges, la Tallada i Ullà.

David García Algilaga, un dels autors que ha participat en el llibre, se’n sent orgullós perquè «hem reunit una informació que és molt difícil d’obtenir, que està disseminada, desordenada i fragmentada... Cadascun de nosaltres hem treballat de manera intensa i ara hem pogut aplegar aquests treballs en una obra que es pot llegir de moltes maneres, que és rigorosa, que és amena, que te la pots posar sota el braç per anar a visitar els camps.,..».

Tot i que és conscient que en temes històrics com aquest sempre poden aparèixer nous documents rellevants, García Algilaga remarca el valor del llibre, presentat recentment, i considera que ha de ser un element que entitats i institucions tinguin en compte per senyalitzar els camps, de manera que se’n faciliti la visita, es puguin fer itineraris....

García Algilaga, autor dels llibres 'Tocant el cel. Historia de l’aeronàutica empordanesa 1912–1936' i 'Ales negres i xampinyons. Bombardeigs i refugis. Figueres 1936–1939', continua investigant temes relacionats i prepara un itinerari per Figueres per a estudiants de secundària basat en les seves troballes sobre els refugis antiaeris de la ciutat.

Created By
Diari de Girona - DdG
Appreciate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.