Loading

Assetjament sexual a les dones No són casos aïllats i també passen aquí

ALBA IGLESIAS | MANRESA

L'assetjament sexual cap a les dones no és un fenomen residual ni excepcional. És un comportament estès que afecta moltes dones almenys una vegada al llarg de la seva vida. Aquest diari ha pogut comprovar que, després de fer una crida a través de les xarxes socials buscant testimonis de víctimes d'assetjament sexual, rebia, en pocs dies, desenes d'històries per part de dones (la majoria de la Catalunya Central), que, seguint l'estela de la campanya #MeToo, trencaven el silenci i explicaven la seva història. Regió7 ha topat amb relats colpidors, com intents de violació o abusos a menors d'edat. Molts, a més, van quedar silenciats i coberts per un fals tel de normalitat, que avui s'esquinça.

A aquest recull de testimonis de dones que han aixecat la veu s'hi suma una enquesta realitzada per aquest diari, també difosa a través de les xarxes socials, que ha arribat a 272 dones, de les quals el 83,8% afirma haver patit assetjament.

1. «Em va encastar contra la finestreta del metro i es va refregar»

«Me'n vaig anar amb una amiga i un amic seu de festa a Barcelona. Devia tenir 18 o 19 anys. Vam sopar, vaig agafar el puntillo, i la meva amiga va beure molt. L'amic de la meva amiga ens va proposar que ens quedéssim a dormir a casa seva i, com encara no podíem agafar el metro, ho vam acceptar. La meva amiga es va embolicar amb l'amic. Jo em vaig quedar allà al pis, sense poder dormir, esperant passar les hores per agafar el metro. Llavors va arribar un company de pis del noi. Se'm va presentar i de seguida es va tirar sobre meu buscant rotllo. Jo li vaig dir quinze cops que no, però ell s'estava fent molt pesat i vaig decidir marxar per agafar el metro. Quan l'hi vaig dir, ell em va dir «tu no marxes». Aleshores vaig sortir del pis de males maneres, i com si fos una pel·lícula de por, ell es va posar entre al mig de la porta de l'ascensor i va entrar. Estava acollonida. Em va agafar la mà i em va intentar fer petons a l'ascensor. Jo li vaig dir que no i que no, i ell va insistir a acompanyar-me. Ho vaig acceptar perquè no es posés més violent i recordo que, fins i tot, vaig deixar que em donés la mà. Jo no sabia on estava la boca de metro, i ell em va dir que em portava; però vam caminar molt, uns 20 minuts, i de sobte vaig veure el senyal del metro. Em vaig adonar que m'estava portant a un altre lloc i l'hi vaig dir. Ell es va començar a posar violent i llavors li vaig deixar anar la mà i vaig arrencar a córrer. Ell anava darrere meu. Jo, molt espantada, vaig entrar dins l'estació, vaig adreçar-me a la finestreta de venda de tiquets, i ell se'm va encastar al darrere. Jo notava el seu membre contra mi i com s'anava refregant. El noi de la taquilla se'n va adonar i em va demanar si estava bé; li vaig contestar que no, així que em va obrir la porta, va sortir de la taquilla i va cridar 'Deixa la noia!'. I aquí va ser quan, per fi, em va deixar estar».

«AL TREN, HE CORREGUT DE VAGÓ EN VAGÓ»

2. Anna Vilajosana, periodista i escriptora

«Durant una època de la meva vida volia ser un home. No trobava cap avantatge al fet de ser dona. Tampoc volia tenir fills: temia que ser mare em convertiria, a ulls del món, en un ésser dedicat a la reproducció. Jo sóc molt més que uns pits, un cul i un úter, però descobreixes que el que penses de tu mateixa importa poc. El que és rellevant socialment és el que pensen els altres de tu. Sí, a mi també m’han assetjat i m’han discriminat. I ho porto amb la màxima dignitat possible, perquè quan ets una víctima només tens una sortida: deixar de ser-ho i continuar.

Un dels moments professionals més vergonyosos de la meva vida el vaig viure fa anys, quan vaig anar a cobrir una roda de premsa d’un col·legi professional de Manresa. Vaig entrar a la sala on hi havia un grup d’homes, tots asseguts al voltant d’una taula. Era l’única dona i l’única periodista. Vaig mirar si hi havia cap cadira buida i un d’ells em va dir: ‘Vine, seu a la meva falda!’. Tots els altres homes van riure i jo em vaig quedar dreta, seriosa, sense dir res. Vaig fer la meva feina i vaig marxar.

En una altra ocasió, vaig entrevistar una alta autoritat eclesiàstic. Un fotògraf –home- prenia imatges de l’entrevista mentre jo li feia les preguntes. En cap moment l’entrevistat es va dignar a mirar-me. Em va ignorar i responia guaitant només el fotògraf. Durant l’etapa que vaig dirigir una ràdio, era habitual que se m’adrecessin demanant-me pel director. A algunes persones que treballaven amb mi també els va ferir l’orgull masculí que una dona –i jove!- els manés.

He corregut per dins d’un tren de la Renfe de vagó en vagó perquè un desconegut no deixava d’empaitar-me, reclamant-me insistentment que el mirés, i he viscut altres situacions denigrants que no vull escriure. Perquè més enllà dels fets concrets el pitjor és l’endemà: la por, la inseguretat, la desconfiança, l’estat d’alerta permanent.

Durant una època de la meva vida no volia ser ni dona ni mare. Em vaig tallar els cabells i vaig amagar el meu cos. Però un dia t’adones que si et tanques perds. Que si abaixes el cap els agressors guanyen, i no ens ho podem permetre ni les dones ni els homes. No. Mai.

Avui tinc dos fills homes i el ferm compromís d’educar-los en el respecte i la llibertat.

3. «Em va agafar la mà i me la va posar dins dels pantalons»

«Quan era més joveneta, vaig sortir amb uns de amics del meu germà gran. Estàvem dins del cotxe i jo anava al darrere amb un dels nois, que tenia cinc més que jo. Recordo que em va agafar la mà i me la va posar dins dels pantalons. Em vaig quedar paralitzada, no sabia què fer. No era una broma, jo era petita, ell gran. En teoria un amic, un amic del meu germà... De fet, no ho he explicat mai a ningú fins avui».

4. «Jo no el volia veure i va saltar al balcó de casa per intentar entrar»

«Fa pocs anys vaig tenir una relació amb un noi, que vaig decidir acabar perquè no funcionava. Però, ell, ja des del prinicipi, no ho va acceptar: no parava de trucar-me, d'enviar-me missatges, va intentar localitzar-me a través d'altres persones, parlant amb amics, família, fins i tot anant al negoci familiar. Després d'intentar-ho per totes bandes i veure que jo no li contestava, un dia va decidir saltar al balcó de casa meva. Des d'allà va intentar entrar a casa, però en veure que no podia es va esperar a la terrassa cridant. Al final, jo, com que no podia fer res i no volia sortir al terrat perquè ell tenia una actitud una mica violenta, vaig sortir per una altra porta on m'esperava el meu germà, sense que ell em veiés. Aquí es va acabar tot perquè no en vaig tornar a saber res».

5. «Un company de feina em va posar la mà a la cuixa. Em vaig bloquejar»

«Treballava d'operadora de vídeo i dins el control de realització, l'ajudant de realització es va plantar a darrere meu, en un lloc molt estret. Jo duia leggings i em va posar la mà a la cuixa. Jo em vaig apartar, però ell em seguia parlant a cinc centímetres de la cara, envaint l'espai vital. Em vaig bloquejar, era una feina nova i jo no coneixia ningú. Ho vaig passar malament. Aquest tenia la mà llarga».

6. «S'estava masturbant al Camí de Ronda i em va dir si volia jugar»

«Anava pel Camí de Ronda de Vilanova i la Geltrú, amb el meu gos, i de cop vaig trobar-me un noi que s'estava masturbant. Em va agafar pel braç i em va dir 'puta, vols jugar amb mi?'. Em va fer tan fàstic que vaig sortir corrent i plorant. Al gos li van caure dues ungles del peu de tant que vam córrer. Recordo que vam arribar fins a la platja i jo, com que m'havia tocat, no em treia la sensació de fàstic de sobre, així que vaig entrar al mar i em vaig començar a rentar. Em sentia bruta i mira que jo no havia fet res. La frase aquella que em va dir l'home no me la trec del cap».

Feia de cambrera i un home em va dir que si no li somreia no em pagava

7. Gemma Tomàs, regidora de la CUP a l’Ajuntament de Manresa

Una agressió pot passar arreu, en qualsevol moment, estiguis a la feina, amb els amics, amb la parella, sola al carrer. M'han demanat que faci un escrit d'una de les vegades que com a dona he patit una agressió. Una d’elles va ser fa temps, vaig anar a una altra ciutat a fer de reforç en un bar durant la seva festa major.

Van entrar una parella, un home i una dona. Jo estava estressada perquè hi havia molta feina. Em van demanar dos combinats, un vodka amb llimona i un whisky amb RedBull. Els ho vaig servir i els vaig dir quant valia. Dit això, l’home em va demanar un somriure. Em vaig quedar de pedra, al seu voltant hi havia molta gent esperant, i li vaig dir que la meva feina era servir, que em pagués. Però no, ell no em volia pagar fins que no li «dediqués» un somriure. En aquell moment vaig veure un amic d’aquella ciutat entrant per la porta i, evidentment, el vaig saludar amb un somriure. L’home del whisky amb RedBull, es va enfadar, i em va recriminar que no li estigués dedicant un somriure i sí que ho fes a un altre. Finalment em vaig enfadar. La meva feina és servir, amb amabilitat, però no sóc un cos a disposició del client. Li vaig dir que o em pagava o que no els serviríem més, però no va voler pagar. Així doncs, vaig retirar els combinats i vaig anar a servir els següents clients. Abans, però, em va demanar pel propietari del bar. El vaig anar a buscar i els vaig posar en contacte. Van estar xerrant una estona, els va convidar al que havien demanat i em va venir a buscar. Sort que hi havia feina, vaig pensar. Em va comentar per sobre que el que havia fet no podia fer-ho i que tampoc m'estaven demanant res de l'altre món, s'havia de ser agradable amb els clients. Com que hi havia feina, no li vaig dir res, però en acabar el servei, li vaig explicar que en cap cas havia sigut mal educada, simplement m'havia negat a «dedicar» un somriure a un client, sobretot tal com m'ho havia demanat. No sóc un cos, sóc una persona. Em va dir que no era això i que m'havia passat. L’altra propietària d'aquell bar no va dir res en cap moment, com la dona que acompanyava el client. Em vaig sentir que em demanaven fer una cosa que no em sortia de dins, i per tant obligada com a dona a respondre als desitjos d'un home que no formaven part de la meva feina. Per tant, agredida».

8. «Es va posar al costat del meu cotxe, es va obrir l'abric i anava despullat»

«Un cop sortint de la universitat, a Barcelona, acabava de fer un examen i estava atabalada per com m'havia anat. Era al cotxe, a punt per arrencar, i sense que me n'adonés, se'm va posar un home al costat de la finestra i tot seguit es va obrir l'abric: anava despullat de dalt a baix! Em vaig espantar perquè pensava que entraria al cotxe i encara no sé com vaig marxar d'allà».

9. «Un dermatòleg se'm va acostar moltíssim, amb les cames entre les meves»

«Una situació en què em vaig sentir molt incòmoda i no vaig saber com reaccionar va ser un cop en una visita amb un dermatòleg. Vaig fer un tractament i era un home que es dedicava a fer tractaments facials. En una visita, que va ser l'última, em mirava la cara, i és clar, se m'acostava molt; però en un moment em va fer seure en una llitera, i em va posar les seves cames enmig de les meves, amb un genoll entre les meves cames i l'altra per fora. Vaig veure que m'estava arrambant i de la manera com em parlava em va queda clar que, si jo hagués volgut, hauria acabat en alguna cosa. Em va fer molt fàstic i no hi vaig tornar. Mentre m'estava passant, em vaig quedar paralitzada, preguntant-me si allò era normal i professional, però quan vaig ser fora vaig adonar-me que, evidentment, no ho era».

10. «Em seguia un avi fins a l'escola i em deia que li ensenyés les calces»

«Quan tenia uns 11 anys anava caminant a l'escola i durant una setmana em va seguir un avi pel carrer. Rercordo que em deia que tenia un pal molt gros, em demanava que li ensenyés les calcetes i em seguia ben bé fins al col·legi. Vaig estar vivint això durant una setmana fins que ho vaig explicar als pares. A partir de llavors la mare em va acompanyar durant tot un any a l'escola. Em feia pànic anar-hi sola. Va ser horrorós».

11. «Quan era petita un home em va tocar els pits i em va fer un petó en un avió»

«Quan tenia 12 anys, vaig fer un trajecte llarg en avió fins als Estats Units. A la meva filera només érem dos viatgers: jo i un senyor que es va asseure al meu costat i que devia tenir més de 40 anys. Es va apropar a mi i em va demanar coses en anglès. Era simpàtic i em va dir que jo era la seva amiga, que fèiem un viatge junts, i allà al mig de l'avió em va acabar tocant els pits i fent-me un petó a la boca. Jo no entenia res de res, i ningú li va cridar l'atenció. Jo no entenia què passava, ell deia que tot allò era per demostrar la nostra amistat. Era petita i entre el seu discurs i l'autoritat que et dóna una persona gran, no sabia com reaccionar. En un moment ell es va aixecar, va anar al lavabo, va trigar molt, i allà em vaig adonar del que estava passant. La resta del viatge me la vaig passar en un cantó, em vaig allunyar i no li vaig fer més cas. Ell no es va posar violent ni res, però jo no sabia com gestionar la situació».

12. «L'entrenador em va dir que anés a fer companyia a un jutge»

«Quan feia balls de saló vaig anar a entrenar-me una temporada a Itàlia. Un dia, l'entrenador va portar un jutge de molt prestigi a fer classe. Vam acabar i l'entrenador em va dir que al jutge li havia agradat molt com havia ballat, i em dir que potser estaria bé que anés a fer un cafè amb ell, tot picant-me l'ull. Jo li vaig preguntar a què es referia exactament i em va contestar que potser estaria bé que el jutge tingués una estona la meva companyia. Vaig al·lucinar que el meu entrenador em demanés això. Vaig dir 'com?'. L'entrenador és com un pare, et guia i et protegeix, s'hi diposita tota la confiança. Se'm va partir el cor. Li vaig dir que jo no feia aquestes coses, i em va dir que, si no ho feia jo, ho faria una altra. Jo vaig pensar que volia que els jutges em puntuessin bé per com ballava no per si me n'anava al llit amb ells. Després vaig veure que estava molt normalitzat».

13. «Va baixar de la moto, em va tocar el cul i va marxar»

«Quan tenia uns 16 anys anant caminant cap al cine amb un amic, recordo que es va parar un noi amb moto i em va tocar el cul. Tot seguit va marxar. En aquell moment vaig sentir molt fàstic i impotència»

14. «Van portar-nos a un descampat i se'ns van tirar a sobre»

«Quan era una adolescent amb una amiga baixàvem de la discoteca Kronos i vam preguntar si algú ens podia portar en cotxe. Dos nois ens van dir que sí. No els coneixíem de res. A mig camí van començar a desviar-se cap a uns descampats. Un dels dos nois va treure la meva amiga fora del cotxe i l'altre va venir on estava jo asseguda i se'm va tirar a sobre. Hi va haver cops, coces i empentes. Va ser un intent de violació en tota regla. Però jo sempre he estat bastant corpulenta i al final vaig obrir la porta del cotxe i vaig poder marxar corrent, i la meva amiga també. Vam acabar totes dues plorant com unes magdalenes».

15. «Se'm va posar un noi al llit i ens vam embolicar sense que jo ho volgués»

«Recordo que un dia, en una casa de colònies, uns quants vam sortir de festa. Jo vaig marxar abans que la resta i me'n vaig anar a dormir. Al cap d'una hora, quan jo ja dormia, se'm va posar un noi al llit. Jo havia begut molt i recordo que no era capaç ni d'oposar-me, tot i que de cap manera volia estar amb ell. Ell es va aprofitar de la situació».

16. «Quatre homes em van barrar el pas amb el cotxe»

«Quan tenia 19 anys tornava de la universitat. Solia aparcar a la gasolinera perquè era el lloc més il·luminat. Jo feia horari nocturn i acabava cap a les 11 de la nit. Un dia estava posant gasolina i vaig notar que hi havia un cotxe amb quatre homes que m'estaven mirant. No va ser una mirada agradable, vaig arrencar el cotxe i vaig marxar. I en aquell moment, amb el seu cotxe em van barrar el pas. Gairebé tenim un accident en plena carretera. El cotxe em va quedar a un centímetre d'encallar-se a la sèquia. Em vaig quedar paralitzada i van començar a baixar del cotxe i jo vaig arrencar i vaig marxar ràpidament. Això em va marcar i, després, la meva mare i el meu avi van estar fent torns per venir-me a buscar a la universitat durant una setmana».

El 83 % de les dones enquestades per Regió7 ha patit algun tipus d'assetjament

Un estudi fet a 272 dones difós a través de les xarxes evidencia que el problema és generalitzat

Una enquesta elaborada per aquest diari a 272 dones de tot Catalunya (el 55% residents al Bages) revela que el 83 % de les participants han estat víctimes d'algun tipus d'assetjament sexual per part d'homes al llarg de la seva vida. D'aquestes 228, 156 (el 57% del total) han rebut assetjament més d'una vegada i 72 (el 26% del total) un sol cop. ( Llegeix aquí el testimoni de 14 dones que han estat assetjades).

L'enquesta ha recollit respostes de persones contactades aleatòriament, que han decidit si volien contestar. No té rigor estadístic, però el retrat que se'n deriva és inequívoc.

Sobre el tipus d'assetjament de què han estat víctimes (havien de marcar el cas més greu, en cas d'haver estat víctimes de més d'un), en el 4 % (incloses les que no han patit assetjament) ha estat verbal; seguit del 22% de víctimes de tocaments no consentits; i del 17 % de tipus exhibicionista per part d'un home. L'11 % ha patit assetjament persecutori; i dues persones (l'1%) expliquen que han patit violació. La resta han marcat la casella d'altres tipus d'assetjament, i han esmentat forcejament sense arribar a violació, abusos quan eren menors o assetjament laboral.

La majoria (el 43 % del total) han estat víctimes d'assetjament entre els 18 i 30 anys, tot i que una part gens menyspreable ho van ser quan eren menors d'edat, el 34 %.

Credits:

Salvador Redó

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.