Loading

Interiors xavier manrique

Volia fer un petit viatge. Sense maletes.

I... vaig sortir. Cap al lloc on ja havia estat sense ser-hi del tot. El recordava llunyà, com aquell planeta perdut en un univers desconegut. L’havia tocat però no abraçat, l’havia percebut però no fruït.

I vaig arribar. El lloc era el mateix. El vaig mirar amb els ulls d’avui, més pausats que els d’ahir, més oberts que els d’abans.

I vaig veure. La superfície. Aquelles llumetes que feien pampallugues i que venien de l’arbust, la primera capa de moltes d’altres que encara no podia endevinar, i que semblava feta d’un material impenetrable. Mirava als arbres i m’hi veia a mi, fileres i fileres de troncs antics, com fileres i fileres de prejudicis malentesos, ordenats laberínticament, com l’ordre dels pensaments més enrevessats.

I vaig seguir. Un forat. Els nous ulls el van trobar. Un petit brot en un dels troncs, com un petit brot de veritat que un dia havia intuït, i que em va empènyer a caminar pel carrer de la intuïció, on no hi ha res però hi és tot.

I em va agradar, i vaig continuar, i vaig descobrir un esclat de llum i de claror, de la que arriba poc a poc i sense fer mal, de la que ho banya tot de daurat o de blanc, i que encén la bombeta on es guarden les bones idees.

I m’hi vaig quedar, a passejar i a gaudir, com aquella petita casa que gaudeix de la immensitat de l’espai enmig del no res.

I ho vaig notar. El vol. Un ocell que planava entre uns arbres, com els meus somnis planen entre els meus pensaments, els somnis de dormir i els somnis del desig, els que semblen reals per irreals i els que són possibles per impossibles. Era un petit viatge amb un llarg trajecte interior. La fi era a tocar, i m’havia vist mirant el lloc, i m’havia trobat buscant.

I ho vaig decidir, tornaria a viatjar, per continuar mirant i per seguir trobant.

web · instagram

Created By
Xavier Manrique
Appreciate