Loading

L’arc de sant martí

Heu vist l'arc de Sant Martí? Diuen que quan surt, la pluja és lluny d'aquí.
ARA US EXPLICARÉ UNA HISTÒRIA, NO SÉ PAS SI ÉS DEL TOT CERTA, PERÒ SÍ QUE ÉS BONICA.

JA FA MOLTS ANYS, MOLTS, A UNA SENYORA QUE LI DEIEN MARIETA, LI VAN FER UN REGAL, BEN EMBOLICAT AMB PAPER DE SEDA BLANC.

SABEU QUÈ ERA? UN MOCADOR DE MOLTS COLORS I MOLT FI!

LI VA AGRADAR TANT I LI VA FER TANTA IL·LUSIÓ, QUE SEMPRE EL PORTAVA A LA MÀ COM SI FOS UN TRESOR I PERQUÈ EL VEIÉS TOTA LA GENT I LI DIGUESSIN: OH, QUIN MOCADOR TAN BONIC! AL QUE ELLA RESPONIA SATISFETA: OI QUE SÍ? I MARXAVA BEN CONTENTA.

Els seus colors eren brillants, tant que quan sortia el sol i un dels seus rajos el tocava, es quedava ben enlluernat.
Que bonic que és, deia el sol.
Cada matí sortia i si el cel estava cobert de núvols, feia el possible per passar en mig d'ells.

EL SENYOR VENT, UN MATÍ EL VA VEURE TAN ENFEINAT QUE LI VA DIR QUE SI VOLIA APARTAR ALS NÚVOLS, NOMÉS CALIA QUE LI DIGUÉS.

Així doncs, el vent va començar a bufar i bufar tan fort que el mocador de colors va fugir de la mà de la Marieta i es va enlairar cel amunt fins arribar al costat del sol.

OHHH, nO POT SER! eL MOCADOR, sE’N vA, sE’N vA! CADA VEGADA ESTÀ MÉS lLUNY!

Pobra, havia perdut el seu gran tresor.

I qUINA vENTOLERA! LA MARIETA NO VA TENIR mÉS REMEI QUE ANAR CAP A CASA.

Estava trista, plorosa i sospirant asseguda al sofà: ai, el meu mocador, el meu mocador de colors!

EL SOL, PER FI, VA PODER TOCAR AL MOCADOR.

La notícia va arribar a orelles dels núvols que de mica en mica van envoltar al sol

CADA VEGADA N’HI HAVIEN MÉS I mÉS, N’HAVIEN TANTS, QUE VAN PROVOCAR UNA FORTA TEMPESTA.

I de cop i volta, va esclatar un llamp furiós, que va enganxar al mocador i el va fer baixar un altre cop cap a la terra.
Va ser una nit de llamps i trons i una ventolera que fins i tot espantava el més valent
L'endemà al matí, la tempesta havia passat, però els núvols, encara deixaven caure les últimes gotes d’aigua.

AIXÒ NO VA IMPEDIR LA MARIETA SORTIS DE CASA, DISPOSADA A BUSCAR EL MOCADOR I AMB L’ESPERANÇA DE TROBAR-LO EN UN LLOC O ALTRE.

El va buscar per tot arreu, carrers i camins, turons, baixades... enlloc, no era enlloc!
Cansada de tant caminar, es va asseure sota d'un arbre per aixoplugar-se de la pluja que de mica en mica anava minvant...

I EL sOL, COMENÇAVA A TREURE EL NAS DARRERA D’UN NÚVOL, COM SI TINGUÉS VERGONYA.

La marieta, que anava ben molla, va notar la seva escalfor, i, de cop i volta, quan va alçar la mirada, es va adonar de que el cel estava brillant de tots colors!

QUE BONIC, VA PENSAR ELLA.

Era una espècie de raig de llum, en forma d’arc... I sense saber per què, gairebé sense adonar-se'n, es va aixecar i va començar a caminar amb passes decidides...Volia veure d’on sortia aquesta llum!

VA TRAVESSAR LA RIERA, ES VA ENDINSAR AL BOSC I VA ARRIBAR A UNA CLARIANA.

I un tros enllà va veure el començament de l'arc. Les seves passes la van portar fins allà.

QUINA VA SER LA SORPRESA DE LA MARIETA QUAN, DINS D’UN BASSAL, VA VEURE EL SEU MOCADOR!

VAJA, MIRA ON HAS ANAT A PARAR!

Sense pensar-s'ho ni un instant, el va agafar, i de cop, l'arc va desaparèixer. Al adonarse’n, el va tornar a posar dins, l’arc, va tornar a sortir...

DESPRÉS DE PENSAR UNA ESTONA, VA ENTENDRE QUE ERA LA BARREJA D’AIGUA, SOL I COLOR QUE FORMAVEN ALLÒ TAN BONIC.

VA QUEDAR TAN FASCINADA, QUE VA DECIDIR DEIXAR EL MOCADOR ALLÀ, I AIXÍ, PODER COMPARTIR ALLÒ TAN BONIC AMB TOTS NOSALTRES!

Created By
Antònia Molera Safont
Appreciate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.