Ironman Kona a journey to kona, un viatge a kona, viaje a kona ...

Dia 9 - 1 minut de glòria

Diuen que tothom en aquesta vida tindrà o ha tingut 1 minut de glòria, sense cap mena de dubte, el meu va ser aquest dissabte 8 d'octubre. Per sort, després de 226k, tens un xic més que un minut de glòria, córrer els últims metres per Ali'i Dr, quan tota la gent crida el teu nom i t'aplaudeix com si fossis un heroi, és una experiència que difícilment tornaré a viure. Fer els últims metres per la catifa vermella, com si d'actors de Hollywood es tractés, poder abraçar a la teva dona i fill, i culminar un somni pel que has estat treballant durant molts anys, és el millor final per una carrera esportiva, Hollywood no ho hauria fet millor.

3.15 del matí

Per fí ha arribat el dia, tinc moltes ganes que arribi el moment. Porto molt de temps esperant aquesta hora i no sé si per ganes o per acabar ja amb tot això d'una vegada per totes, però tinc unes ganes de boig.

El moment d'aixecar-te, és el pitjor, t'has d'aixecar amb temps per esmorzar, i et sobra molta estona un cop ja ho tens tot apunt. No pots fer que corri el rellotge i l'espera es fa eterna. Tinc nervis i ganes d'anar cap a la sortida. Sort de la meva família que m'ajuda a calmar-me, no sé què hauria fet sense ells. Segur que no hauria vingut.

Arribem a lloc, i l'aparcament, contrari del que ens pensàvem, perfecte. Enfilem cap a posar-nos el número. És l'hora dels adéus, m'acomiado sabent que serà un dia llarg i dur, però ja només queden 10-11h i tot s'haurà acabat. Tant de temps, sacrifici i esforç per poder arribar en aquest punt. Els hi dic adéu, com mai.

Una organització excel·lent ens col·loca el número, ens acompanyen per la zona de Boxes, els voluntaris es desfan en felicitacions, i això que encara hem de sortir, però ens fan sentir com herois. Si una cosa té aquesta cursa d'especial, són els seus 5000 voluntaris. Aquí tot són ajudes, tot és per tu. Acostumat a que sembla que et facin favors per deixar-te participar, aquí ets tu qui és l'heroi. Et sents estimat i valorat.

Esperant, sentim l'himne dels USA cantat en directe, impressiona tanta gent i tots els americans amb la mà al cor. En un tres i no res, tot i que teníem molt de temps, ja comencem a entrar a l'aigua. Allò fa goig, contrari al que em semblava, no tinc nervis. Nedo molt suau cap a la línea. Tot és igual que en els vídeos, impressionant, però avui jo seré l'actor.

Busco un lloc no massa endavant, avui no tinc pressa, només vull acabar amb un ritme regular, i sense petar. No estic per patir excessivament. O sigui que surto suau, i mica en mica agafo el ritme de cursa, un cop per aquí un altre per allà, vaig fent camí. Faig els primers 3800 per sota de l'hora, més que feliç.

Ara comença l'alegria, els carrers estan a rebentar de gent, brutal. Fem uns 10k per Kailua i comencem a tirar cap la temuda autovia. Sembla que es roda prou bé els primers kms, vaig molt en compte de no anar a roda, no vull que m'ensenyin targeta. Deixo passar a gent i anem jugant, ara tu, ara jo. De sobte un grup de 50 ens passa sense cap escrúpol. Ostres? 😳 no estàvem al Campionat del món d'Ironman? A on es suposa que la gent no va a roda i és legal? 😳 Els deixo passar, he vingut a passar-ho bé, no a fer trampes.

El vent comença a venir en contra, i tornem-hi, un altre grup, sembla el tour. Això em decepciona, però ja faré la meva, tot i que costa, si m'enganxo al grup, aniré sense gaire esforç, si em deixo anar hauré de deixar-m'hi la pell. El vent bufa per tot arreu però ni tinc gas, ni ganes. Segueixo a la meva. Un tercer grup torna a passar, per sort, comença la pujada i això dels grups ja es va acabant.

El vent de cares es fa molt dur, tot i estar acostumat a la tramuntana, aquí és constant i bufa de tots costats, no molt fort, però 180k així, n'hi ha un fart. Fins que ja girem a Hawi, k95. Apa baixem un xic i sembla que anem ràpids i vent a favor, però això dura poc. Serà l'autovia solitària fins a Kailua, i el vent de cares. Sort que tenim uns avituallaments espectaculars. No tinc paraules, pel que fa aquella gent, amb aquella calor, animant i donant milions de litres d'aigua.

Per fí, arribem a Kailua, no he tingut cap problema amb la bici, cosa que em preocupava. Ara segur que acabo, estic en 6h31'. Una bici lenta, no he anat massa bé, però he anat que ja és molt, tampoc he disfrutat com en d'altres, encara queda la marató, hi ha temps per tot.

Veig a la meva família, això em dona moltes forces per seguir endavant. Començo la marató pel famós Ali'i, ara entenc la seva fama, per molt que escrigui detalls, no podré mai explicar que és córrer per aquell Drive, plè de gent animant a tothom, mànegues d'aigua de les cases, uns avituallaments brutals, en els quals vaig bevent i baixant la temperatura del cos amb glaçons per tot el cos. Aquesta humitat i calor, et pot tombar en qualsevol moment. Aquest carrer em dona ales. Vaig fàcil a 4'30" - 4'45", però al k16, ja tenim Palani, deixem Kailua i comença l'infern al paradís. 26km per l'autovia, calor, solitud, i a cada milla, els súper avituallaments.

Aquí comença l'Ironman a on les forces estan molt justes i el cap ha de poder més que el cos. Vaig fent d'avituallament en avituallament, sé que hi ha una milla més on menys, i com que allò és tan recta, gairebé veig un després de l'altre.

Aquí començo a pensar amb tothom, amb totes les forces que m'heu donat. És ara quan les necessito i les faig servir, aquella semarreta del UELa Jonquera, el vídeo de l'escola del meu fill, tots els vostres missatges de suport, del primer a l'últim i també aquella gent que m'ha ajudat econòmicament. Però sobretot la meva família, sé que estan orgullosos de mi, i en aquells moments gairebé místics tires de totes aquestes forces. Penses en la mirada d'orgull d'en Guillem i la Raquel que m'estan esperant a la línea d'arribada, que estan patint tant o més que jo, gràcies, en l'abraçada que els hi faràs quan arribis i la frase que els hi diràs, tot això et fa seguir lluitant. Però per sobre de tot, la mirada del meu pare que sigui a on sigui, amb la seva força m'ha ajudat a arribar fins allà, sé que des del cel, podrà fardar de fill amb aquells que estigui. 😘😇

Veure Kailua de nou, et dona ales, o potser són la quantitat brutal de RedBull que m'he prés? 😝😝 sigui com sigui, no em fan mal les cames, segueixo corrents i l'entrada a Alli'i Dr. és una imatge que no oblidaré mai. La culminació d'un somni, de molts anys de lluita i sacrifici, però també de viure la vida. Si, estar allà m'ha costat molt però he viscut el camí des del minut 1 fins al final. D'això es tracta la vida, no?

Estar en aquest moment m'ha donat molts moments de vida, que no hauria viscut mai, des de veure sortir el sol dins el mar, conèixer a gent excepcional, visitar llocs increïbles i un llarg etc de moments viscuts. I el millor de tot, poder demostrar que una persona sense cap qualitat excepcional pot arribar a aconseguir, coses excepcionals. 😘

KUPA'A!

Anything is possible.

Dia 8 - tot a punt.

Bici, casc i bosses a punt. Dintre de 12h la sortida. 6h55' del matí 18:55, hora catalana. Aquí us deixo els links per si voleu seguir la cursa.

Seguiment en directe per vídeo, blog, a partir de les 6.

http://m.ironman.com/triathlon/coverage/detail.aspx?race=worldchampionship&year=2016

El meu Dorsal i seguiment personal. 1355.

http://tracking.ironmanlive.com/mobilesearch.php?rid=21474837350&race=worldchampionship&y=2016&athlete=1355#axzz4MT2KUkg0

Apa, bona nit.

Dies 6 i 7, petits però grans moments.

Poca historia tenen aquest dimecres i dijous esportivament parlant. Un xic de natació al Pier de bon matí i 15' de córrer pel nostre veïnat.

Ara ja toca descansar i recuperar per estar al màxim dintre de 48h. Fa 14 mesos que èstic esperant aquest moment, hi ha hagut molts dies que pensava que no arribaria mai, però si, ha arribat. Avui dimecres, últims entrenaments i demà dijous descans i sopar Ironman i divendres a deixar la bici i bosses a Boxes. Això ha arribat a la seva fi.

Tota una vida esportiva somiant en aquest dia i 14 mesos preparant-lo. I en aquests últims dies toca pensar i reflexionar, "meditar" i visualitzar la cursa, però sobretot agraïr a tots aquells que m'heu donat suport. Han estat dues setmanes carregades d'emocions, de força i ànims des de llocs que mai m'hauria imaginat.

Primer la UE La Jonquera regalant-me una semarreta signada, després els alumnes de sisè de l'escola em van fer un vídeo animant-me, passant per les mostres d'ànims de tots des de xarxes a missatges i trucades. Suport econòmic, moral, senzillament estic desbordat. Vull agraïr-vos a tots, família, amics, coneguts i no coneguts, gràcies! No seré capaç de tornar mai tant de suport i força.

No em considero un bon esportista, hi ha gent molt millor que jo, i que no podrà estar mai aquí, però pel motiu que sigui, dissabte estaré a la linea de sortida i segur que a la d'arribada també. No en tinc cap dubte. En els moments més durs de la cursa, segur que totes aquestes mostres de suport em donaran forces per poder fer aquests 226k sota aquesta calor i humitat.

Esportivament dimecres i dijous potser no passaran a la historia, però diuen que la vida està feta de petits moments, aquest viatge, n'és plè però l'experiència d'avui sense cap mena de dubte que serà d'aquells que no oblidarem mai. Si teniu 2 minuts potser entendreu del que us parlo. Pels d'aquí es normal, per nosaltres, excepcional.

Dia 5 - Queen K, registration i Ironkids

Per fi i per primer i últim cop, he rodat per la Queen K, des de l'apartament a 10k de Kailua i fent 30k d'anada i 30k de tornada per l'autovia. Divertit, no seria la paraula, distret, tampoc, no sabria com definir-la, però la qüestió es poder pedalar per allà i mirar de tenir bones sensacions en bici, poder rodar una estona llarga i acabar provant la bici, que sempre hi ha coses, com que se m'ha trencat el porta bidons del davant. 😰

Uns 80k suaus i unes 2h30' per veure que la tornada castigarà el vent de cares, estic acostumat a la tramuntana, si, però això no vol dir que sigui immune. Dissabte ja veurem!

Registration

Per fí, ja tinc el Dorsal, 1355. Una organització exemplar i amb un pim pam, ja tens braçalet, dorsal, i ja ets a fora. Ara ja no hi ha marxa enrera, només faltaria 😅. He de reconèixer que hi tenia molt de respecte, més aviat por, ara tinc ganes i moltes, de córrer, de que arribi el dia i de disfrutar-lo a tope, segueixo tenint molt de respecte i por, però estar aquí al mig en aquest ambient, veient tot el que t'envolta, professionals, llegendes vives, no hi ha més opció que tirar endavant i disfrutar del moment.

Disfrutar d'aquest ambient, d'aquesta zona i els seus paisatges, de l'encant i amabilitat d'aquesta gent, sense dubte que està sent i serà una experiència única en tots els sentits. El llistó serà difícil de superar després d'aquesta.

Ironkids.

I per acabar la tarda, he tingut el meu regal d'aniversari per avançat. El meu fill ha fet l'ironkids! 1 milla corrents. Veure'l a la linea de sortida t'omple de satisfacció i per si fos poc, ha fet segon esprintant a tope darrera de l'Oriol, o sigui que un podi Gironí al Ironkids. Ara si que ja podem fer les maletes i tornar cap a casa que segur que no ho superem!!!👏👏👏

Demà més, però no se si millor, perque serà molt difícil. 😝

Dia 4 - provant l'aigua.

De bon matí, cap allà a les 7. Ja hem anat tirant cap al Pier a nedar un xic i com és la norma, tot plè de gent nedant i a punt per nedar. L'ambient és espectacular, i deuen ser les 7:30 del matí d'un dilluns. Jo em pregunto si en algun moment la gent para d'entrenar. Tinc la sensació d'entrenar ben poc. Només he fet 1h de bici, 1h a peu i avui m'estreno a l'aigua.

De totes maneres em sembla que dissabte ja en tindré un fart de nedar, pedalar i córrer. I potser ja faig bé amb guardar-me un xic d'energia pel que pugui passar.

Tot i això, l'aigua és espectacular, peixos de tots colors i sembla mentida com no fugen amb la quantitat de gent que estem nedant. Has de vigilar de no xocar contra els que et venen de cares. Una bojeria. Les sensacions han estat bones, 2300m i 35' molt suaus. Ara a fer un xic el turista, que demà tocarà fer l'últim entrenament i a partir del dimecres ben poca cosa.

Un cop entrenat, a fer el turista.

Sembla mentida com en un lloc tant petit poden haver-hi tants contrastos. Ahir el paisatge era de llargues carreteres en linea recta, el d'avui, estretes i curvades carreteres passant per paisatges espectaculars com si passéssim pel vell mig d'una selva, a on trobem totes les plantacions de cafè per baixar fins a platges de sorra negra amb paratges més semblants a una illa escocesa que no pas hawaiana i al final del recorregut, el volcà Mauna Loa. Ben bé que si t'ho expliquen, no t'ho creus, res a veure amb la imatge que en tenim.

Dia 3 - Dur serà poc.

Segon dia per l'illa i ja tenia ganes de començar a testar un xic la zona. Veus a tothom pedalant o corrents a totes hores i tu, que fa hores que estàs per aquí, encara no has començat a fer gaire res. O sigui que hem enfilat la famosa Queen K amunt, direcció a Hawi, lloc a on haurem de girar al k90. Tenia ganes de passar per l'autovia a on haurem de fer els 180k 90k x 2. I de la mateixa manera que ahir semblava petit el Pier, avui l'autovia era molt gran!!! 😱😱

90km d'una llarga recta amb camps de Lava a banda i banda, amb un calor insuportable, puc comptar les corbes amb els dits de la mà, una carretera que mai se'ns passaria pel cap fer una cursa allà. I aquí venim de tot el món per fer-la. Difícil d'entendre!

Finalment hem arribat a Hapuna beach, lloc a on he deixat la família i per fi a fer la meva primera hora de bici direcció Hawi. Vent, seguim amb amb les rectes i tobogans de puja i baixa. Pulsacions súper altes, vigilant cotxes i difícil de circular hi. Però bones sensacions generals.

Hapuna Beach

Energy lap.

Per fí i després de tota una vida sentint a parlar de l'energy lap, de tornada hem parat a fer-la. La seva fama se l'ha guanyada a pols, 6km amb una calor infernal, d'anada i tornada, anant encara tens vent de mar, però de tornada, res de res. Una carretera solitària, pelada i amb poc encant, només el de ser un lloc infernal. No vull imaginar-me allò al k27 de la marató i el més fort és que s'hi arriba fent 10km per l'autovia! 😰😰😰

Un cop vist el circuit, bona part en cotxe, només puc dir que si fins ara estava acollonit pel que se sentia a parlar, ara puc dir que serà molt pitjor del que em pensava. Una cursa de supervivència, intentar no quedar fos a nivell físic i nutricional, però sobretot mental. Ben poca cosa hi ha per distreure's. 180k molt semblants de bici i excepte els primers 16km a peu per Ali'i Drive, la resta de la marató uns 25k per autovia o carreteres sense cap ombra i a plè sol. 😭😭😭

Demà, mirarem de nedar al Pier, a veure que tal.

Dia 2 - Primer dia a l'illa. First day on the island.

Després d'estar 24h volant i 48h sense veure un llit, avui ha tocat començar a veure l'illa, 30' de cursa a peu per veure l'Ali'i Drive i la zona paradisíaca que ens envolta i descobrir el tant famós pier de Kailua Kona.

After spending 24 hours flying and 48 hours without seeing a bed, today I started seeing the island, 30 'foot race to see Ali'i Drive and the area around us, paradise and discover the famous Kailua Kona Pier.

La primera impressió és brutal, Ali'i Drive està plè de gent corrents a totes hores i gent pedalant constantment. Potser ja hauria d'haver agafat la bici? De moment anem a córrer i estirar cames i fer turisme. D'altres ja estan Queen K amunt i avall, o fent el circuit de natació, demà diumenge començaré a fer un xic més, natació, bici i córrer, però amb aquesta calor d'aquí, qualsevol força que em pugui reservar per dissabte serà benvinguda.

The first impression is brutal, Ali'i Drive is full of people at all times and people constantly cycling or running. Maybe I should have caught the bike? For now let's run and stretch the legs and sightseeing. Others are already up and down Queen K, swimming and doing the circuit. On Sunday I'll begin with a little more, swimming, cycling and running, but with this heat here, any force that I can save for Saturday will be welcomed.

Ali'i drive

També hem estat al Pier de Kailua Kona. Com diria aquell 'me'l imaginava més gran'. No diré que el lloc no impressiona, ho fa, però acostumat a veure'l en vídeos, sembla més gran del que realment és. Això si, el lloc te el seu encant i sobretot la seva gent. Tothom és amabilissim i molt simpàtics, juntament amb el que els envolta, fa que sigui un lloc encantador.

We have also been to Kailua Kona Pier. I imagined it much bigger. I will not say that the site is impressive, it does, but as I used to view videos, it looks bigger than it actually is. The place has its charm and above all its people. Everyone is very friendly and lovable, together with their surroundings, makes it a charming place.

El Pier al fons.

Tot fent el xefarder per la zona i l'hotel King Kamehameha, ens hem trobat amb el llistat del noms de l'Ironman i la meva sorpresa ha estat veure'm al costat del millor triatleta d'Ironman de l'estat espanyol, l'Eneko Llanos, a veure si alguna cosa s'encomana.

While looking around the area and the King Kamehameha hotel, we found a list of names of the Ironman and my surprise was seeing me with the best Ironman triathlete of Spain, Eneko Llanos, see if something is contagious.

Demà continuaré amb l'aventura per aquesta illa, això si, començaré amb un xic d'entranament o potser dissabte aquesta experiència no serà tant agradable!

Tomorrow I will continue with the adventure island, but I'll start training or on Saturday this experience will not be so nice!

Dia 1 - "come fly with me"

Avui 30 de setembre, ha començat la nostra aventura cap l'altre punta del planeta, l'illa de Hawaii. Després de molts anys veient aquesta cursa per la televisió o Internet, per fi, estaré a la linea de sortida. Sembla que tots aquest mesos d'espera e imaginació comencen a fer se realitat.

Today September 30th, our adventure started to the other side of the world, the island of Hawaii. After many years watching the race on television or the Internet, at last, I'll be on the start line. It seems that all these months of waiting and imagination are beginning to come true.

Ha estat un dia molt llarg, moltes hores de vols, però el curiós del cas es que, s'està fent molt mes curt del que en un principi em podria imaginar. Potser la Il·lusió? Hem sortit a les 6.25 del matí cap a Amsterdam i fent un canvi d'avions com aquell que fa una transició, hem enfilat unes 10h de vol fins a Seattle. Ara la ultima transició ja està feta, després de recollir maletes i passar els controls d'immigració dels US, ja fem el últim tram de trajecte, 5h45' i estarem a Kona. Amb ganes de tenir un bon llit després de 48h desperts. 😳

It's been a long day, many hours of flights, but the odd thing is that it is becoming much shorter than at first I could imagine. Maybe Illusion? We took off at 6:25 am to Amsterdam and making a change aircraft like making a triathlon transition, we started a 10 am flight to Seattle. Now the last transition is done, after collecting luggage and passing the immigration controls of the US, as doing the last leg of journey, 5h45 'and we will be in Kona. Eager to have a good bed after 48 hours awake. 😳

Super size!

Espero que el que he sentit avui "sort que el fi justifica el mitjans" sigui cert. No se que m'espera en aquella illa, espero que la millor experiència positiva de la meva vida, de moment, haver volat fins aquí, ja ha estat tot un repte, i a falta de 5h de vol i agafar el cotxe fins el nostre condo, sembla que el primer repte esta mig superat.

I hope that what I have heard today, "At least the end justifies the means" is true. I don't know what to expect from that island, I hope to have the best positive experience of my life, so far, having flown so far has already been a challenge, there's on 5h left to fly and drive to our condo it seems that the first challenge is half completed.

Seattle airport

A veure que tal portem això del jet lag! Serà qüestió de començar a entrenar el mes aviat possible. Quan miro els que m'envolten en aquest avió i als que he conegut, penso que caram hi faig aquí!

We'll see how to deal with jet lag! We'd better start training as soon as possible. When I look around me on that plane and people I've met, I think hell what am I doing here!

Created By
david llinares
Appreciate

Made with Adobe Slate

Make your words and images move.

Get Slate

Report Abuse

If you feel that this video content violates the Adobe Terms of Use, you may report this content by filling out this quick form.

To report a Copyright Violation, please follow Section 17 in the Terms of Use.