Anar al supermercat i comprar un paquet més d'arròs perquè hi ha una recol·lecta a la sortida. Enviar un missatge de text a una ONG perquè un anunci t'ha tocat la fibra. Col·laborar amb la Marató perquè "diu molt de tu". Donar un abric que ja no utilitzes, o invertir en què no hi hagi "cap nen sense joguina" al Nadal. Ser solidari, bona persona, pensar que ajudar als altres et farà sentir millor, tenir amor cap a tot el que fa referència a la humanitat sense necessitat de rebre res a canvi.
f Amor envers els altres homes i dones, el gènere humà.
Sembla que les tendències també arriben al món de la caritat. Al nostre país, està en augment l’existència dels filantroemprenedors, seguint el model anglosaxó de donacions. Aquest terme defineix a un perfil de donants que no només col·laboren en l’àmbit financer, sinó que utilitzen les seves xarxes professionals per contribuir a les seves causes. A més a més, a través de les seves habilitats avaluen el retorn social de la inversió de les seves accions.
I així, ens trobem davant de l'univers de les donacions: petits o grans esforços de la vida quotidiana de cadascú que impulsen al món a ser una mica millor. O bé, almenys així ens ho han venut sempre.
A la nostra societat sempre s'ha dit que ajudar als més desafavorits és una necessitat. El camí per fer-ho normalment recau en la multitud d'organitzacions existents que s'encarreguen d'ajudar a aquests col·lectius a partir de la iniciativa dels voluntaris i de les donacions dels ciutadans.
Els municipis catalans compten amb la presència d'organitzacions privades que s'encarreguen de la gestió de les ajudes a les persones més necessitades, per tal de garantir el benestar dels habitants del territori en qüestió.
En el cas de la Roca del Vallès, un petit municipi dels voltants de Barcelona, la iniciativa solidària privada està molt present.
Organitzacions com Càrites o El Xiprer són algunes amb les quals els roquerols col·laboren dia a dia i aporten una mica més per ajudar en aquest món on les desigualtats, malauradament hi són presents.
Els roquerols responen:
Sumant els roquerols amb la resta d'habitants, municipis i iniciatives, s'arriba a un gruix molt ampli d'actuació dins la societat catalana. En el mapa de Catalunya, es troben al voltant de més de 3000 entitats socials.
En una enquesta realitzada a un total de 144 persones, 130 han afirmat que col·laboren en algun tipus d'organització, i 14 han dit que no.
SOLIDARITAT EN GRÀFICS
Les associacions amb què més gent col·labora (segons la mostra analitzada) són La Marató, amb un 40,77% i el Banc dels Aliments, amb un 47,69%. La resta d'entitats privades amb més presència entre els catalans enquestats han estat Càritas, el Xiprer, Creu Roja, Intermón Oxfam i Metges sense Fronteres.
Sobre la mostra analitzada s'ha creat una connexió molt destacable: el percentatge d'enquestats que col·laboren amb La Marató (gràfic 2) és molt similar al percentatge que col·labora amb alguna organització per ser un projecte proper (gràfic 3). Aquesta relació s'identifica amb l'"extraordinària capacitat de mobilització social" que té aquesta fundació segons la Begonya Garcia Batllori, Cap de Comunicació de la Fundació la Marató de TV3.
Per altra banda, la majoria dels enquestats que no col·laboren no ho fan per desconfiança. Tal i com afirmen alguns dels membres de les entitats, crear un vincle de confiança amb els col·laboradors és imprescindible:
Begonya Garcia Batllori(La Marató): "La confiança es fomenta a partir de la transparència i la responsabilitat en la gestió dels fons aconseguits i també de la comunicació directa amb els que fan possible La Marató. Explicar a la ciutadania durant tot l’any quins avenços s’han aconseguit gràcies a La Marató –retorn social de la inversió- creiem que és una de les millors maneres de donar-los les gràcies "
Belén Jiménez(Banc dels Aliments): "A la ciutadania els inspira molta confiança el fet que demanem aliments. És bonic veure com la banyera queda plena de productes i com aquests després van directament als magatzems, tal i com ho demostrem".
Laura Àlvarez, regidora de Solidaritat a l’Ajuntament de la Roca del Vallès: “No es pot col·laborar amb els col·lectius necessitats sense els recursos humans suficients."
El paper de les administracions en tot aquest assumpte és una qüestió molt discutida. S’ha debatut molt fins a quin punt les donacions altruistes fan el joc als governs i a les grans empreses i els eximeixen de part de les seves responsabilitats. Molta gent pensa que aquesta responsabilitat hauria de caure en l'Administració Pública, i altres diuen que el paper fonamental que duen a terme les iniciatives privades no pot ser equiparable a l'acció que es faria des de l'Administració.
Mossèn Rodolf: "Si no ho fa l'Administració, no podem fer res? En una societat democràtica, la iniciativa privada sempre s'ha de respectar"
LA MARATÓ
La Marató, el gran orgull de TV3, és el clar exemple de la implicació catalana. L’última edició va recaptar més de nou milions d’euros per a les malalties minoritàries, sumant-se als gairebé 190 milions d’euros recaptats al llarg de totes les edicions. És el programa que recapta més diners de l’Estat Espanyol.
"La Marató demostra que els ciutadans creuen en el projecte i en la necessitat de continuar incentivant la recerca biomèdica d’excel·lència"
CÀRITAS
Càritas és un organisme de l'Església catòlica que es dedica a contribuir en el benestar d ela societat. Ajuda a totes aquelles persones que es dirigeixen a ells demanant ajuda, els escolta, els orienta, els acull i els acompanya en tot allò que els hi és possible. Els treballs humanitaris de Càritas es realitzen sense tenir en compte la raça, confessió, gènere o ètnia de les persones que demanen ajut, i és una de les xarxes humanitàries més àmplies de tot el món.
“Actualment sense una iniciativa privada de col·laboració, el país quedaria col·lapsat perquè els més necessitats quedarien desemparats”.
BANC DELS ALIMENTS
El Banc dels Aliments de Barcelona és una Fundació independent i sense ànim de lucre. La seva funció principal és lluitar contra la pobresa. Busquen evitar el malbaratament recuperant excedents d'aliments per tal de que puguin ser consumits, els lliuren a persones en situació de precarietat alimentària del seu entorn.
"La nostra tasca és necessària en un món de pobresa cronificada i extensa”.
EL XIPRER
El Xiprer neix d’una inspiració molt clara. El seu objectiu era construir una llar d’acolliment per a les persones més desfavorides. Va néixer al 1997 com un projecte d’una comunitat cristiana per acollir i acompanyar aquelles persones que més ho necessitaven, ja fos per marginació social, pobresa, solitud o exclusió. Al 2015 es va consolidar com a entitat privada, i a dia d’avui continua involucrant-se en tot el que pot; ofereix els serveis de menjador, de dutxa, de pisos d’acollida i de magatzem d'aliments.
“El xiprer és un lloc d’acollida molt especial”
“En absolut vam disposar de cap col·laboració sobretot de coses públiques”
“Sempre ha sigut per voluntaris i gent que aportava donacions”
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA - INICIATIVA PRIVADA?
Agafant el paper de l'Administració, la Laura transmet la seva visió reforçant la idea que no és que no vulguin fer-se càrrec d'aquesta responsabilitat, sinó que seria molt complicat. Ella argumenta que la política no es podria desentendre i mai hi hauria igualtat entre les diferents causes. Tot i això, explica que no es queden de braços plegats i escenifica l'ajuda tant econòmica com administrativa que es fa sempre que les circumstàncies ho permeten.
"No hi ha tantes persones com per dur a terme una tasca tan important per iniciativa pròpia”.
"Sense les ONG realment el món seria molt pitjor del que és ara mateix".
Les controvèrsies van més enllà de les responsabilitats de les entitats públiques i privades. El perfil del/la donant, voluntari/a o col·laborador/a és molt variant, i la diferència rau en el motiu d'incentivació a ajudar. En el gràfic 5 de l'enquesta realitzada, s'observa com un 71% dels enquestats creu que les donacions s'han de fer en dates marcades. Això, pot relacionar-se directament en la necessitat de "netejar la consciència" en determinades ocasions on donar o col·laborar es pot interpretar com una "obligació". No obstant, només un 29% dels enquestats (gràfic 3), han respòs que col·laboren "per sentir-se millor". Aquesta diferència pot ser explicada a partir de la necessitat implícita que tenim els éssers humans de netejar-nos la consciència en determinats moments, en aquest cas, en les dates "obligades".
La neteja de consciència pot anar més enllà i arribar a ser "neteja d'empresa", segons l'opinió d'alguns experts. Albano-Dante Fachin, per les xarxes socials, va titllar-la de “rentat de cara de les empreses que patrocinen el programa”. Joan Coscubiela, en canvi, l’acusava de “blanquejar les polítiques de les farmacèutiques”. A aquestes crítiques se li suma la de Xavier Sala i Martín que, tot i sentir-se orgullós de la iniciativa de TV3, assenyala que el projecte solidari entra en un terreny on ja hi ha una enorme aportació de diners i que, per tant, la recaptació es podria destinar a “solucionar els problemes més oblidats del món”.
Credits:
Irene López