Loading

Cuidadores ‘submergides’ i vulnerables les 24 hores La situació de les treballadores internes de cures que cobren en ‘negre’ reflexen els abusos d’un sistema desigual que es regeix sobretot per situacions de gran vulnerabilitat.

Són les set del matí i els llums s’encenen en una petita casa de parets rugoses. Una jove de 25 anys d’origen hondureny es disposa a començar la seva jornada laboral que ocupa la major part del dia. La Rosa - nom inventat - és una cuidadora interna i viu amb una parella d’ancians. Dita situació no és res sorprenent. Moltes dones es dediquen als treballs de cura d’aquells més vells. Es tracta d’una feina esgotadora i menyspreada per alguns que es regeixen per la inconsciència, però dita feina deriva a situacions de vulnerabilitat i paternalisme.

Treballar com una cuidadora interna és una feina que existeix des de temps improcedents, sigui amb una funcionalitat monetària o sigui per certa obligació, ja que sempre ha sigut una tasca associada a les dones de la família i vista com a quelcom obligatori, però això ha anat canviant.

Manifestació de treballadores internes a Bilbao

Amb l’entrada de la dona dins el món laboral de forma consolidada i l’explosió del capitalisme durant els anys 80 amb la normalització de la pressió fiscal, cuidar d’aquells més ancians ha acabat sent una font econòmica potent amb una demanda in crescendo a causa de l’atenció continuada i els cuidats que molts ancians requereixen. Moltes són les empreses creades que presenten cuidadores internes que ofereixen el seu servei fins arribar a extrems de stakhanovisme. A la ciutat de Barcelona, la formació de cooperatives o empreses que ho ofereixen va en augment, tot i que si d’una forma les cuidadores internes augmenten és mitjançant l’economia submergida.

Moltes cuidadores internes monetitzen la seva feina mitjançant el treball en negre i, donada la invisibilitat que tenen dins l’economia ‘real’, és difícil saber el número exacte de les persones que treballen sota condicions com tal, però segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) n’existeixen aproximadament 200.000 dins l’estat espanyol.

Allò que diferencia a les cuidadores dins l’àmbit de l’economia submergida amb aquells que pertanyen a l’economia tal com l’entenem socialment és que aquestes ni cotitzen ni pertanyen a la Seguretat Social. Sota aquestes situacions precàries, cal afegir la càrrega de mostrar-se contínuament com a persones afectuoses, empàtiques amb una paciència descomunal i amb una clara vocació.

Desigualtats bàsiques: La mancança d’un contracte laboral, si d’alguna forma es caracteritzen les feines en negre, porten a una situació de dependència laboral fins a arribar a la desaparició de drets feiners. Vivint en el domicili d’una persona amb una disponibilitat completa pel que fa a la feina per a la qual es contracta erosiona de forma considerable la independència individual de qualsevol. L’economia submergida sota la qual estan sotmeses no garanteix ni el salari mínim de 900 euros ni l’establiment de 36 hores consecutives lliures de descans del mateix treballador tal com assegura el Ministeri de Treball i Seguretat Social. I així viuen o malviuen algunes.

El problema del sistema: La Rosa va arribar a Espanya amb 20 anys i, des de llavors, s’ha dedicat a les feines de cura. Amb una joventut pel davant, l’hondurenya combina una feina atuïta amb les ganes de conèixer món. Dites tasques dins l’economia submergida, tal com Rosa hi treballa, són criticades dins l’àmbit polític, ja que, segons un estudi de la Fundació de la Caixa d’Estalvis (FUNCAS), l’economia submergida resta un 23% de la recaptació fiscal que equival a un 6%del PIB. Així doncs, no fan cap bé en la població. Tot i que possiblement, per a no dir certament, el vertader problema no és el treball en negre per se, sinó un sistema que oprimeix i no brinda les mateixes oportunitats a les persones depenent del lloc d’origen i estatus. Per tant, amb l’economia submergida no és més que un exemple d’esclavitud del segle XXI.

Criticar el treball en ‘negre’ des d’una posició social avantatjosa econòmicament i socialment mostra la inconsciència existent en un país induït pel capitalisme més ranci i pur. Donar opinions en relació els problemes que l’economia submergida causa només mostra la incompetència d’un país que no sap garantir ni els drets més bàsics a una població que demana ajuda de manera indirecta i és que, encara que no ho pugui semblar, treballar d’aquesta forma és l’expressió de supervivència més clara en una societat global i canviant constant que no transvalora els seus valors.

Les cuidadores internes submergides en l’economia viuen en situacions de submissions aparentment irreversibles potenciades per la manca d’empatia des de la política d’Espanya. Són 24 hores a disponibilitat d’algú que no pateix les mateixes desigualtats i, així doncs, veiem que la història es repeteix i els poderosos sempre acaben guanyant i aquells que intenten tenir un futur brillant acaben en norris. ···

Raquel Sanz